Cal sortir a reivindicar drets, igualtat i la importància de les cures més que mai

Aquest 8M la voluntat de les dones de fer manifestacions i concentracions per la pandèmia ha generat polèmica. Curiosament altres manifestacions no desperten tantes ànsies de limitació de drets malgrat els i les responsables sanitaris han demanat evitar aglomeracions en tots els casos. La nostra reivindicació com a dones molesta al poder, al de veritat, perquè posa en qüestió privilegis. I és que la situació actual de crisi no afecta a tothom per igual, les dones patim violència i més pobresa mentre recau sobre les dones el pes de les cures en una societat que prioritza els beneficis econòmics d’uns pocs. Això és el que hem d’abordar urgentment.

Les dones fan possible la vida i, sens dubte, el sistema actual se sustenta majoritàriament en tasques desenvolupades per dones, sovint invisibilitzades i sotmeses a més explotació i desigualtats. Hem pogut veure, quan hem hagut de preservar els serveis essencials, que al costat de la salut també són imprescindibles la neteja, l’acompanyament de la gent gran, la cura de les persones més vulnerables, el subministrament d’aliments… tasques que majoritàriament fan dones, molts cops amb sous molt baixos o sense remunerar com a part de la seva condició de mares, àvies, filles, germanes o parelles. 

Amb la crisi, s’accentuen els problemes de violència masclista, i les dones pateixen més la manca d’accés a l’habitatge, als subministraments bàsics (aigua, llum, calefacció..) i la fragilitat i precarietat del mercat de treball. Tampoc oblidem la soledat, l’angoixa i tots els problemes de salut mental que estem patint i que s’han de resoldre i canalitzar col·lectivament, reforçant el sector públic i empoderant les xarxes comunitàries.

Per construir un futur que valgui la pena viure, hem de canviar el model de creixement econòmic sense límit perquè no repercuteix en el benestar de les persones ni del planeta.

Davant d’uns recursos que són finits i d’un sistema que genera desigualtats i patiment, cal construir alternatives des de l’economia feminista i regenerativa, que té com a principal objectiu protegir les persones i la natura i, alhora, reparar el dolor que han generat les relacions de poder i explotació, que planteja una governança plenament democràtica i que és capaç de trencar amb la narrativa de l’individualisme per sobre de tot. Volem enfortir xarxes i construir nodes auto organitzats per transformar i transcendir el model actual. 

Tornem a mobilitzar-nos aquest 8M doncs, tant per denunciar la vulneració de drets agreujada per la situació de crisi, com per reivindicar el nostre paper en la societat i també per aportar noves mirades que ens permetin encarar el futur amb esperança, construint una societat més forta i resilient.