L’educació sexual a la infància, repte i assignatura pendent

La voluntat de Babord en relació amb aquest article no és obrir el debat sobre si cal o no treballar l’educació sexual a la infància, ja que ho considerem absolutament necessari (com així es recull en tractats i recomanacions internacionals, que inclouen els drets sexuals com a drets humans i, per tant, universals, indivisibles i interdependents). I és que som conscients que la vivència de cadascuna de les nostres sexualitats no comença en una data concreta o un esdeveniment determinat, ni tampoc té data de caducitat: som persones sexuades des del moment del nostre naixement fins al de la nostra mort. Parlem d’un dret que cal garantir perquè no fer-ho és també una forma de vulnerar-lo.

Sobre el que en realitat voldríem reflexionar és sobre què pot aportar una educació sexual amb mirada feminista adreçada als nostres infants. La sexualitat és un potent element constitutiu de les nostres identitats però en la construcció de cadascuna de les nostres sexualitats interactuem amb un entorn, un context, que no és neutre sinó que és un dels espais on el patriarcat, com a estructura, constitueix i legitima uns rols de gènere que atorguen privilegis vers els homes i que oprimeixen les dones; ens marquen com s’han de comportar i expressar els homes i les dones, a qui han d’agradar i amb qui poden o no mantenir relacions sexuals… És a dir, que limiten les nostres oportunitats de ser i de gaudir cadascuna de les nostres sexualitats. Entomar la tasca educativa de desmuntar aquests rols en l’adolescència té limitacions evidents i fa que sovint arribem tard i equiparant el que hauria de ser una veritable educació sexual a xerrades breus sobre riscos biològics (embaràs, infeccions de transmissió sexual, etc.). La pornografia o el videoclip de torn no poden ser les úniques fonts d’aquest coneixement, on per norma, l’afecte, el respecte i la llibertat queden relegats vers la dominació, cosificació i vexació.

Per contra, una educació sexual feminista obre un munt de possibilitats per viure i celebrar la nostra sexualitat com a quelcom positiu i plaent, que ens interpel·li sobre què ens agrada i què no, permeti verbalitzar les nostres sensacions i ens faci veure la diversitat d’opcions i preferències sexuals com a riquesa, visibilitzant que la sexualitat no és quelcom a amagar sinó a gaudir. Aquest plantejament ens permet treballar posteriorment elements com les violències masclistes o lgtbifòbiques, l’autoestima, el coneixement i acceptació dels nostres cossos, la gestió de possibles situacions de risc, etc. Però, sobretot, gaudir de les nostres sexualitats en un món on totes les persones tinguem les mateixes llibertats per gaudir dels nostres drets, també dels nostres drets sexuals. Per això, animem als espais educatius del poble (escoles de primària, Consell Escolar Municipal, AFAs, agrupaments escoltes, clubs esportius, etc.) a abordar-la i implementar-la.