Breu biografía de José Vargas Fernández

Text de Pau Arona

José Vargas Fernández va ser fill de l’exili republicà, l’any 1941 va néixer a la localitat de Monvertier a prop del Montauban de Manuel Azaña, després que els seus pares passessin pels camps de refugiats d’Argelers i Rivesaltes fugint de les tropes franquistes. 

En José va viure la seva infància i adolescència a la República francesa, el pare era de la CNT, recordo que m’explicava que es va criar entre anarquistes i que això sempre li va suposar un gran respecte cap aquesta tradició política (crec que aquest fet explica algunes de les sinergies que es donarien a Vilassar de Mar molts anys després). 

Als 21 anys rebutja ser allistat per l’exèrcit francès per anar a lluitar a la Guerra d’Algèria, un conflicte que considera colonialista, i aquesta circumstància el porta a Barcelona on arriba l’any 63. Estem, doncs, davant d’una persona polititzada des de ben jove: pràcticament des de la seva arribada comença a militar al PSUC a la clandestinitat.

Després d’estudiar tècniques d’escenografia, comença a treballar l’any 1966 com a escenògraf a Televisió Espanyola a Catalunya, i participa en la creació de les Comissions Obreres, el sindicat de la seva vida. Durant aquells anys coneix a la Pilar, la seva dona, i ben aviat arriben els seus fills Román i Ariadna.  Viu amb la família al barri del Fort Pienc, on s’implica en en la fundació de l’associació de veïns del Fort Pienc i participa d’una intensa lluita veïnal per la recuperació de l’espai de l’estació del nord. Som a principis dels 70, una època on es comencen a dignificar barris i ciutats a partir d’una tenaç organització popular i veïnal. 

A partir de 1974 comença a venir als estius amb la família a Vilassar de Mar, poble que triarà per viure. No trigarà gaire a posar-se en contacte amb el nucli local del PSUC i arran d’això a establir amistat amb els seus components, entre ells, en Nicolás Ramos, en Peret Cabot, la Pepi Ramon i en Xena, en Marià Sebastián, etc.

Al 1984 comença l’aventura de Vilassar Televisió, en la que hi dedicarà esforços, energies i mitjans i aconseguirà tirar endavant una televisió arrelada al poble, amb un marcat caràcter comunitari. Al capdavant de Vilassar Televisió, José Vargas documentarà audiovisualment la vida cultural, social i política del nostre poble, convertint-se en cronista dels últims 25 anys d’Història de Vilassar de Mar. 

Vilassar Televisió ha estat un canal de difusió clau de l’activitat de moltes entitats i col·lectius de Vilassar de Mar. També ha servit d’oportunitat per a molts joves vilassarencs interessats en el periodisme, la televisió i el món audiovisual per a posar en pràctica el que després seria el seu ofici o la seva afició. Cal destacar, que malgrat la coneguda filiació política d’en Vargas, Vilassar Televisió sempre ha mantingut un ferm respecte pel pluralisme polític, fent-se ressò de l’activitat dels diferents partits del poble. Això sí, en José sempre hi era per donar veu a aquelles iniciatives crítiques amb el poder, independentment de que això agradés o no al govern municipal de torn. 

Al 1987 entra de regidor a l’Ajuntament de Vilassar de Mar per Iniciativa i s’hi mantindrà fins el 1999, són anys d’oposició als governs de Convergència i Unió. Al 2003 el seu vot és decisiu perquè a Vilassar de Mar governin les esquerres i formarà part del govern tripartit que es forma al poble. Al seu pas pel govern com a regidor de Planejament Urbanístic i Promoció de l’Habitatge el poble li deu la pràctica totalitat del parc d’habitatge públic de lloguer social que hi ha a Vilassar de Mar, situat al barri de les pinedes. 

Al 2007 deixa la primera línia, però mai abandona la militància política ni el seu compromís social i sindical, no era gens estrany coincidir amb ell al tren cap a Barcelona per anar a ajudar a companys del sector de l’audiovisual en la negociació d’un conveni col·lectiu. També dona suport al teixit associatiu del poble com a soci de l’Ateneu Vilassanès o del Casal Popular Atzari. 

José Vargas és la persona que tanca les llistes de Babord a les eleccions municipals de 2015 i 2019, avalant la unitat i la suma de les esquerres transformadores que representa el projecte municipalista de Babord a Vilassar de Mar. També té un paper clau en la creació del grup motor local dels Comuns, espai que representa la continuïtat de la tradició política on ell sempre ha militat.

A principi d’aquest 2020, el temporal Glòria i l’escàs suport institucional van provocar que en José deixés d’emetre a través de Vilassar Televisió. 

Irònic, crític i exigent, sobretot amb els propis companys de militància, en José s’ha fet estimar per la seva honestedat i generositat, pel seu compromís insubornable amb el poble, amb la classe treballadora, amb l’esquerra i amb la justícia social. 

I acabem aquí, perquè sinó se’ns farà tard i no arribarem a missa. 

Et trobarem molt a faltar, José.

Farem perquè el teu llegat, els teus valors i el teu exemple polític perdurin. Et recordarem sempre.