Quants incendis més calen perquè el govern actuï pel dret a l’habitatge?

L’incendi d’una nau el passat 31 de gener va revelar una greu situació d’infrahabitatge a Vilassar de Mar. Algunes de les persones afectades hi estaven empadronades i en contacte amb serveis socials. També hi ha qui afirma que havia informat de la situació en audiència amb l’alcalde i el regidor d’urbanisme. Plana, doncs, el dubte de si el govern coneixia o no la situació, però el que sí que podem denunciar és que no sap oferir respostes, ni pel que fa a l’atenció i acompanyament que les afectades mereixen, ni sobretot, contra la vulneració del dret a l’habitatge. Gràcies a la Xarxa d’Habitatge, hem conegut les necessitats d’aquestes persones després de l’incendi: allotjades en pisos d’emergència i a un hostal, segons el cas, es van trobar sense roba o mantes i amb àpats sense cobrir. Per això vam mobilitzar-nos per ajudar-les.

L’incendi podria haver tingut conseqüències molt més greus, però no podem obviar que ha deixat a persones sense llar, documentació, pertinences o diners, i que aquesta incertesa afegeix patiment a situacions ja prou complicades.

Accedir a viure en infrahabitatges és l’única opció per a molta gent, una conseqüència més de la crisi habitacional que patim i que el govern tampoc no atén:

no crea ocupació, no combat els preus abusius de lloguer, no amplia el parc d’habitatges de lloguer social i manté pisos buits i llicències turístiques. És clar que cal actuar contundentment contra qui s’ha lucrat aprofitant-se de situacions de vulnerabilitat, però la qüestió de fons és: com garantim que les vilassarenques puguin continuar vivint a Vilassar de Mar? El govern és conscient que la inacció durà inevitablement a més casos com aquest? La previsió del mateix Ajuntament pel que fa a desnonaments és molt preocupant i les solucions proposades insuficients, derivant casos a altres municipis i perpetuant desigualtats.

És significatiu que hores abans que es produís l’incendi, se’ns informés que l’Ajuntament no exercirà el dret a compra sobre un pis de protecció oficial en règim de venda situat a Can Bisa, argumentant que és preferible optar abans pels habitatges buits de grans tenidors procedents d’execució hipotecària o dació en pagament. Lamentem que s’hagi deixat escapar l’oportunitat de guanyar un altre habitatge per a lloguer social quan hi havia pressupost reservat per adquirir-lo i, alhora, estem d’acord que cal mobilitzar els pisos buits de grans tenidors, però ens costa de creure que el govern ho consideri quan no n’ha temptejat cap i quan, en la situació en què ens trobem, la partida destinada a la compra d’habitatge no només no s’ha gastat sinó que s’ha reduït dos terços en la proposta de pressupost pel 2022.

Esperem que no calguin més alertes per adonar-nos que és urgent desplegar polítiques socials i d’habitatge per garantir drets fonamentals.

Imatges de Sara Aminiyan