La setmana de la gent gran

És bo que hagi pogut celebrar-se de nou aquest esdeveniment, enguany sense restriccions. Dit això, des de Babord voldríem fer algunes observacions amb esperit de col·laboració. Són aquestes :

La Setmana té una estructura bàsica (sopar, ball, missa cantada, activitats físiques adaptades, algunes a les residències, tallers de cuina i exposició de labors de costura) idèntica o quasi des de fa més de trenta anys, però la gent gran del 2022 no és la mateixa que la dels anys 90 del segle passat. Sense desmerèixer el que es fa, ens sembla que té un caire assistencial, pensat per a persones amb unes característiques de relacions socials, de dependència, d’inquietuds, amb què molts jubilats, vells d’edat cronològica però joves de cap, no se senten identificats (o no tots ni del tot).

I quines característiques definirien aquesta “nova” classe de gent gran? Si comencem per les inquietuds culturals i socials, podem parlar de persones que agafen el tren o el cotxe per tornar a les aules universitàries o a cursos de tota mena (idiomes, filosofia, psicologia, art…), que viatgen (no sempre ni tots amb l’Inserso), que s’interessen pels canvis tecnològics, que dominen ordinadors i altres ginys electrònics, que escriuen, que llegeixen, fan música, teatre…

Si parlem d’esports, no tots es queden amb les activitats “adaptades”; n’hi ha que fan surf, muntanya, llargues caminades, maratons o mitges maratons, neden, fan sortides quilomètriques amb bicicleta…

No oblidem que la generació dels Beatles ja vuitantegen, que els de seixanta-i-tants anys ja són fans del rock català, de la Dharma, del heavy metal, del punk, del reggae… No menyspreen la música dels seus pares, però els queden lluny pasdobles i boleros, a molts.

D’altra banda, fer activitats molt focalitzades en un grup d’edat en produeix la “ghettització”, la consideració de món a part, al qual ens podem acostar amb un cert aire paternalista-protector, però no compartir realment amb ells la nostra vida.

Què suggerim, doncs? Dues coses :

  • Per un costat, programar activitats que afavoreixin la relació intergeneracional, la compartició. Activitats que interessin gent gran i jove per un igual.
  • Per altra banda, obrir el ventall de les activitats culturals, sortint, si cal, del nostre poble : visites, teatre, cinema, xerrades…

Si pensem en un exemple meridià de com això és possible, pensem en el Festival de Titelles del Firobi: no tan sols s’hi ha vist públic de totes les edats sinó que l’organització (molts anys portada per persones que ja són grans, però gens velles) ara és compartida per joves que en garanteixen la continuïtat i el relleu generacional. Compartida, no totalment substituïda.

Creiem interpretar correctament el que diu la revista VdM: “El dia de la Gent Gran (…) reivindica el paper de la gent gran a la societat”. Paper actiu, no el de mers objectes d’homenatge; els homenatges, lamentablement, acostumen a anar als difunts o als que ja no compten com a actius en el nostre dia a dia. Pensem-hi.

Som conscients que això que proposem, a més d’un “canvi de xip” de les regidories implicades, demana un bon treball de replantejament i molta feina, per la qual cosa no dubtem en posar-nos a la disposició dels organitzadors de la setmana amb esperit totalment constructiu.

Escrit publicat al web de transparència de l’Ajuntament a l’octubre de 2022