llibertat_presos.jpg

Proposta de moció per una moratòria de les llicències d'habitatge d'ús turístic a Vilassar de Mar.

preu lloguer 2018[nota: la moratòria demanada per Babord ha començat la seva aplicació al juliol de 2018]

Viure a Vilassar de Mar és cada cop més difícil per a molta gent del nostre municipi. L’augment del preu de l’habitatge, especialment de lloguer, provoca que moltes famílies i persones en situació de precarietat hagin de marxar del poble perquè no poden fer front a l’augment del lloguer de casa seva, o que s’hagin d’estrènyer, encara més, el cinturó. Aquesta situació també dificulta l’emancipació domiciliària per part de moltes joves vilassarenques.

Si accedim als portals immobiliaris convencionals (Habitaclia, Idealista i Fotocasa) i cerquem habitatges de lloguer a Vilassar de Mar, observem que, per exemple, el 5 de febrer de 2018 l’oferta no superava els 24 immobles i l’habitatge més barat tenia un preu de 695€ al mes. La diferència entre aquest preu i el Salari Mínim Interprofessional (SMI), fixat a l’Estat Espanyol en 735’90€ per aquest 2018, és de 40’90€. En el supòsit que un treballador o treballadora que percebi l’SMI accedís a l’habitatge més barat de Vilassar de Mar només disposaria de 40’90€ per a la resta de despeses que comporta el dia a dia. El pagament del lloguer li suposaria un 94,44% de la seva renta.

Paral·lelament, hem vist com l’oferta dels habitatges per a estades curtes, els habitatges d’ús turístic (regulats pel Decret 159/2012, de 20 de novembre, d'establiments d'allotjament turístic i d'habitatges d'ús turístic), també anomenats pisos turístics, aflora amb força a Vilassar de Mar.

Mentre disminueix l’oferta i s’encareix el preu de l’habitatge per a la població en general, creix el nombre de pisos turístics.

Segons l’Agència Catalana de Turisme a Vilassar de Mar hi ha 114 llicències atorgades a habitatges d’ús turístic (HUT), de les quals una seixantena s'han concedit en aquesta legislatura, amb el govern d'ERC-Vdm diu sí i Gent per Vilassar. Això, sense tenir en compte els possibles pisos turístics en situació irregular, ja que no ens consta que l’Ajuntament hagi emprès cap acció d’inspecció dels habitatges publicitats a plataformes digitals d’ús turístic, com Airbnb.

Aquest fenomen contribueix a disminuir l’oferta d’habitatges en lloguer a Vilassar de Mar, oferta molt escassa en relació a la demanda i, per tant, contribueix a incentivar l’alça de preus de lloguer. No es tracta de l’única causa de l’increment dels preus de lloguer, però al restringir l’oferta, es evident que contribueix a incentivar-la. Aquestes situacions poden implicar l’expulsió de veïns i veïnes del nostre poble, el que es coneix com a procés de gentrificació.

Per tot això es fa imprescindible una bona regulació. La moratòria de llicències turístiques és una mesura necessària per evitar perdre més habitatges del parc de lloguer de Vilassar de Mar, però no ens podem quedar aquí. Cal impulsar polítiques d’habitatge valentes, començant per un pla d’habitatge municipal que reguli el nombre límit i la ubicació dels habitatges d’ús turístic i planifiqui l’accés a l’habitatge.

Advertim que el desplaçament de la massificació turística de Barcelona cap a municipis com Vilassar de Mar, pot veure’s influït per un contrast en les regulacions de cada municipi. Ja que, mentre el govern municipal de la capital catalana ha adoptat una actitud proactiva vers la regulació i governança del turisme: decretant una moratòria, realitzant inspeccions sistemàtiques i tancant pisos turístics il·legals i aprovant el PEUAT (Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics). L’Ajuntament de Vilassar de Mar no ha fet res al respecte.

Aquesta moció no va contra el turisme, una activitat important que també suposa beneficis pel nostre poble. Simplement pretén donar una eina a l’Ajuntament per a regular-lo i governar-lo. No podem permetre més pisos turístics a Vilassar de Mar fins que tinguem una regulació específica i puguem garantir que no afecta l’accés a lloguers assequibles al nostre municipi.

S’ha de tenir en compte que la proliferació de pisos turístics és un element més de la problemàtica que suposa l’accés a l’habitatge de lloguer que pateix aquest país. Així ho reconeix la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, en el seu preàmbul: “L'habitatge és una de les preocupacions més importants per a la ciutadania catalana, que veu com d'anys ençà els preus d'aquest bé de primera necessitat han augmentat molt pel damunt del seu salari, (...). L'oferta d'habitatges de lloguer és manifestament insuficient o no és competitiva, atès que les rendes són elevades en comparació amb les quotes hipotecàries a llarg termini. En conseqüència, cada cop més els sectors socials sensibles, com els joves, la gent gran, els immigrants i les persones en situació de risc, pateixen situacions d'exclusió del dret a l'habitatge.

D’altra banda, l’article 26 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya estableix que: “Les persones que no disposen dels recursos suficients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret (...)”.

Babord considerem que l’habitatge no és una mercaderia. És una necessitat bàsica, com la sanitat o l'educació i com a tal la reivindiquem.

Per tot això, el Grup Municipal de Babord proposem al Ple de l’Ajuntament de Vilassar de Mar l’adopció dels següents acords:

  1. Instar al govern a establir una moratòria a la concessió de noves llicències d’habitatges d’ús turístic (HUT) fins que un pla d’habitatge estableixi com aquesta activitat pot ser compatible amb un accés assequible a la residència habitual.
  2. Obrir un debat a escala municipal amb tots els actors implicats per a generar un Pla d’Habitatge.
  3. Instar al govern a cercar estratègies conjuntes amb altres àrees per a buscar un impacte turístic sostenible que no distorsioni la vida local pel que fa a comerç, mobilitat, ús de l’espai públic i medi ambient, entre d’altres.
  4. Instar al govern a realitzar accions per promoure que els pisos turístics il·legals se sumin a la Borsa d’habitatge de lloguer social de Vilassar de Mar.
  5. Comunicar l’adopció dels acords a la població del municipi a través del butlletí municipal, a les entitats i associacions veïnals del poble, a l’Agència de Turisme de Catalunya, a la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC) i als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya.
icon 02

L' associació

Ideari, codi ètic, estatuts i comptes de l'associació

icon 01

Babord a
l'ajuntament

Eleccions 2015 (programa candidatura...), regidores, mocions presentades

icon 03

Comissions
temàtiques

Activitats de cada comissió: Territori-sostenibilitat, finances, drets socials, participació, educació ... 

► Articles recents publicats a la web de Babord

Moció pel dret a l’empadronament

Al ple municipal del 20 de desembre el Grup Municipal de Babord presenta una moció sobre el dret a l'empadronament amb l'objectiu de facilitar aquest tràmit a totes les persones residents a Vilassar de Mar

Read more

Sobre el "butlletí especial: anàlisi i situació del deute municipal"

El passat Novembre l’Ajuntament de Vilassar de Mar va publicar un butlletí municipal especial sota el títol Anàlisi i situació del deute municipal. De nou, i seguint dinàmiques d’anteriors governs, veiem que s’utilitza un mitjà de comunicació públic per difondre els èxits del govern municipal i sense cap mena de crítica al respecte. És a dir, una eina de propaganda dels partits que integren el govern però amb diners municipals. Esperem que això no sigui una mostra de l’estratègia de l’actual govern per a la campanya electoral del mes de maig. Quants butlletins especials més té previst el govern?

Estem d’acord que es parli del deute municipal, que s’informi de la gestió que s’ha fet i que es doni informació transparent i clara sobre la situació del fons municipals. Ara bé, no compartim la manera com es dóna la informació. Una informació sesgada i amb la qual se’n fa un ús interessat dels resultats obtinguts. Entre d’altres temes, s’obvia que encara hi ha deutes per resoldre, no s’informen ni es recorden els resultats de l’auditoria, ni tampoc es diu res de la complexa situació de Can Vives i on s’oculta la realitat en la qual es troba. Cap menció als resultats aconseguits gràcies als acords signats amb Babord i cap espai on es doni la visió crítica de la resta dels grups municipals que formen el consistori.

Voleu continuar així?

Moció per a l'ampliació del parc d'habitatge social a Vilassar de Mar

El dret a un habitatge digne és una exigència bàsica de la condició d’ésser humà reconegut en les legislacions d’arreu del món així com en la Declaració Universal dels Drets Humans. La Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat diu: “tots els ciutadans i ciutadanes tenen dret a un habitatge digne, segur i salubre, i les autoritats municipals han de vetllar per l’existència d’una oferta adient d’habitatge i d’equipaments de barri per a tots els ciutadans i ciutadanes, sense distinció deguda al nivell d’ingressos”. El nostre marc legal determina també que els poders públics han de promoure les condicions necessàries i establir les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i han de regular la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir-ne l’especulació.

Malauradament, la realitat social es manifesta ben allunyada de les declaracions institucionals i en els darrers anys l’augment dels preus, especialment dels lloguers, ha superat amb escreix el creixement dels salaris, fet que ha fet augmentar les dificultats per accedir a un habitatge.

Patim diàriament la mercantilització del dret a l'habitatge, el que vol dir a la pràctica: la mercantilització de les viles i ciutats. És evident que a les zones urbanes del nostre país, sobre tot les poblacions properes a Barcelona, vivim una situació d'excepció que requereix d’amplis acords entre agents polítics i socials per assegurar el dret a l'habitatge de totes, posant al centre d'atenció la funció social de l'habitatge. Garantint d’aquesta manera el dret a la ciutat.

L’aposta pel dret a la ciutat (aplicable plenament al nostre poble) és, fonamentalment, una proposta que té com a finalitat que la protagonista principal del poble o ciutat torni a ser la població que viu, gaudeix i sovint pateix el poble o ciutat que ella mateixa ha creat i construït.

Perquè intervenir-hi des de l’ajuntament?

Presentem aquesta proposta perquè pensem que l'habitatge públic constitueix una de les principals garanties pel benestar social. Un mercat de l'habitatge regulat constitueix una garantia per la població atès que la protegeix de les fluctuacions del mercat immobiliari. La provisió d'habitatges no és una qüestió de mercat sinó que constitueix un tema cabdal en el qual les administracions han d'intervenir directament i de manera coordinada. El dret a l'habitatge s'ha d'estructurar a partir de principis de diversitat social i habitacional; s'han d'utilitzar els mecanismes que tenim a l'abast per posar fi a l’actual situació que causa segregació i augmenta les desigualtats socials.

A Vilassar de Mar tenim una greu situació pel que fa l’habitatge i és urgent posar-hi remei. Cal, promoure i garantir l’accés a l’habitatge digne per a totes les persones per tal que ningú hagi de veure’s obligat a marxar del poble pel preu de l’habitatge i com a mesura per fer front a processos d’exclusió social.

En aquesta legislatura, el plenari municipal ja ha abordat aquest tema en dues ocasions:

  • El mes de febrer d’aquest any 2018, Babord va presentar una moció per a una moratòria de les llicències d’habitatges d’ús turístic al nostre poble que, tot i ser aprovada pel plenari municipal, no es va implementar fins al 17 de juliol, 5 mesos després. Les dades parlen per si soles: Si al febrer hi havia 114 llicències atorgades a habitatges d’ús turístic (HUT) a Vilassar de Mar, actualment n’hi ha 168. Fet que posa de relleu la necessitat d’aturar aquesta transferència d’habitatge del mercat de lloguer a l’ús turístic, fins que no hi hagi una estratègia municipal per atacar l’emergència habitacional.
  • El passat mes de juny Babord va presentar una moció per crear una taula d’habitatge municipal des d’on impulsar, debatre i acordar les polítiques públiques d’habitatge. Entre d’altres, es proposava la redacció d’un Pla Local d’Habitatge com a eina bàsica de planificació. Malauradament la proposta no va prosperar.

Aquesta moció surt per iniciativa de diferents moviments socials que treballen en la defensa del dret a l’habitatge: Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH de Barcelona), la Federació d’associacions de Veïnes de Barcelona (FAVB), l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), el Sindicat de Llogateres i l’Observatori DESC.

Des de Babord compartim aquesta indignació per la situació en la que ens trobem, per això hem decidit portar la seva proposta al nostre poble.

Als països i ciutats més avançats en matèria d’habitatge disposen d’un 15% o inclús d’un 20% d'habitatge públic sobre el total del parc d’habitatge. Fent càlculs ràpids, segons l’IDESCAT a Vilassar de Mar hi ha gairebé 10.000 habitatges, el 15% representaria uns 1.500 habitatges de propietat pública. En canvi, la realitat és ben diferent i al nostre poble la xifra és molt minsa, i no arriba a la centena. La diferència és molt gran i és molt difícil arribar a aquests objectius a curt termini. Això no vol dir que haguem de desistir, ans el contrari cal treballar ben fort per revertir la situació actual i incrementar a bon ritme el parc públic d’habitatge per poder implementar polítiques actives d’habitatge social.

El marc legal vigent (però no aplicat a Catalunya) coincideix amb la tendència que marca l'anterior objectiu, a través del principi de solidaritat urbana recollit en la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge. Aquest principi, recollit a l'article 73 de la norma, estableix que els municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca (és a dir, municipis com Vilassar de Mar) han de disposar en el termini de 20 anys (abans de 2028 a l’aprovar-se la llei el 2007), d'un parc mínim d'habitatges destinats a polítiques socials del 15% respecte del parc principal mitjançant nova construcció, rehabilitació o mobilització. Una de les eines per fer efectiu aquest objectiu és la que contempla l'article 57.3 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, i l'article 17 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge on es preveu que el mecanisme per a dur a terme aquesta regulació són els plans urbanístics, en els que ja es contempla l'obligació de destinar el 20% com a mínim del sostre qualificat per a l'ús residencial de nova implantació a habitatge amb protecció oficial.

D’acord amb això a Vilassar de Mar hi hauria d’haver com a mínim 1.500 habitatges protegits abans del 2028. Ha de ser una aposta del municipi prioritzar que la major part d’aquest habitatge protegit sigui de titularitat pública i/o d’entitats socials ja que l’habitatge en mans públiques ens dona la capacitat per portar polítiques d'habitatge i reaccionar amb celeritat davant situacions d'emergència. Per arribar a aquest objectiu és imprescindible augmentar el 20% que determina la llei d’urbanisme. Cal activar la co-responsabilitat del sector privat en l'assoliment d'aquesta fita.

Tenint en compte les particularitats urbanístiques del nostre poble, amb una zona agrícola a preservar i amb una trama urbana consolidada gairebé sense solars edificables, no és possible l’estratègia més directa que seria construcció de noves promocions d'habitatge protegit en zones urbanes per desenvolupar. Es proposa, doncs, alternatives que permetin augmentar el parc d’habitatge social a través de les següents actuacions:

  1. Establir reserves de sostre edificable per habitatge social en actuacions de rehabilitació integral d'edificis o de noves construccions.
  • Determinar per norma que les noves promocions d'habitatge (ja siguin de gran reforma, com obra nova) han de tenir un percentatge suficient d’habitatge social per a poder apropar-nos a l'objectiu. Es proposa que aquest percentatge sigui el 30% dels habitatges de la promoció. 
  • Buscar estratègies perquè la gestió d’aquests nous habitatges socials estigui en mans públiques o d’entitats socials.
  1. La declaració d'àrea de tanteig i retracte, d’acord amb l’article 15 de la llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
  • Com a mesura perquè l'ajuntament pugui adquirir (al mateix preu de venda) habitatges de propietat privada i, així, aconseguir ampliar el parc d'habitatge en mans públiques.

Per tot això, el Grup Municipal de Babord proposa al Ple de l’Ajuntament de Vilassar de Mar l’adopció dels següents acords:

Primer.- Instar al Govern de l’Ajuntament de Vilassar de Mar a que tot nou edifici d'immobles residencials construït en sòl urbà consolidat i els sotmesos a rehabilitació integral hagi de realitzar una reserva del 30% del seu sostre per habitatge amb protecció oficial, el qual es destinarà prioritàriament a lloguer social.

Segon.- Instar al Govern de Vilassar de Mar a establir les vies necessàries perquè l'Ajuntament, així com entitats socials del Tercer Sector, puguin tenir la tinença i la gestió de la major part d’aquest habitatge protegit.

Tercer.- Instar al Govern de Vilassar de Mar a declarar el nostre municipi àrea subjecte als drets de tanteig i retracte a favor de l'Ajuntament de Vilassar de Mar, és a dir, que davant qualsevol oferta de compra-venda d’actius immobiliaris, les parts estiguin obligades a comunicar-la a l'Ajuntament, perquè el Consistori pugui igualar l'oferta i adquirir preferentment l'immoble, o en cas que s'hagi produït sense la pertinent comunicació, es pugui retrotreure-la i adquirir la finca pel preu estipulat. D’acord amb l’article 15 de la llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

Quart.- Notificar l’adopció d’aquests acords a la població del municipi a través del butlletí municipal, a les entitats i associacions veïnals del poble, a les entitats promotores d’aquesta iniciativa: Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH de Barcelona), la Federació d’associacions de Veïnes de Barcelona (FAVB), l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), el Sindicat de Llogateres i l’Observatori DESC. Al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya.

 

Grup Municipal de Babord A Vilassar de Mar, 16 d’octubre de 2018

* D'acord amb la Directiva Europea 2009/136/CE, us informem que aquest lloc web utilitza galetes o cookies. - * - Els marcs de Facebook i Twitter afegeixen galetes i trackers (recomanem que bloquegeu les galetes de tercers=d'altres llocs). - * - Podeu acceptar l'ús de galetes prement aquest botó Llegeix la nostra politica de galetes