llibertat_presos.jpg

El grup municipal de Babord anuncia la presentació d'una moció pel dret a l'habitatge al ple del 21 de juny de 2018. 

[nota: aquesta moció va ser rebutjada: 4 vots a favor (Babord), 7 abstencions (ERC, VdMSqP i regidora no adscrita) i 10 en contra (Demòcrata, GxV, C's i PSC)]

La submissió de l'habitatge a les dinàmiques de mercat ha significat l'augment de l'especulació immobiliària i, per tant, dels preus, però també de fenòmens com l'assetjament immobiliari, els desnonaments massius, o el sobrendeutament de les famílies. Com a resultat, els col·lectius empobrits són expulsats del poble o bé, si es queden, agreugen la seva situació de precarietat o exclusió a l’haver de destinar una gran part dels seus ingressos a l’habitatge veient-se afectades la satisfacció d’altres necessitats bàsiques com, per exemple, l’alimentació. Ja la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge, en el seu preàmbul cita aquesta preocupació.

Aquesta realitat s’ha anat gestant al llarg de les darreres dècades i avui en patim el resultat. A casa nostra, des dels anys quaranta fins avui, l’accés a l’habitatge s’ha vehiculat principalment a través de la compra, l’endeutament i la propietat. A partir dels anys setanta l’oferta d’habitatge a la població s’ha confiat sobretot al mercat i ha primat el valor de canvi o d’inversió de l’habitatge per sobre del seu valor d’ús o funció social. Són nombrosos els exemples d’aquesta mercantilització dels habitatges per prioritzar-ne el seu valor com un bé d’inversió: increment de la compra davant del lloguer o d’altres formes de tinença, increment de les propietats amb hipoteca o qualsevol altre crèdit associat i el sobre-endeutament generalitzat de les famílies, poques promocions d’habitatge públic - en la seva majoria  de venta-, gran activitat del sector de la construcció, etc.

Cada cop la situació és més insostenible i la dificultat per accedir a l’habitatge és un fet evident avui en dia. L'informe del Síndic de greuges de febrer de 2018 es cita que “l’increment progressiu dels preus del lloguer dels habitatges privats i la reducció de la durada dels contractes de lloguer a tres anys està agreujant, encara més, les dificultats amb què ja es troben moltes persones en situació de vulnerabilitat per garantir el seu dret a l’habitatge, fins al punt que alguns sectors socials alerten de la possible creació d’una bombolla immobiliària que pot agreujar, encara més, la situació d’exclusió residencial que ja existeix i que afecta cada vegada més persones. (...) La manca de resposta suficient per part de l’Administració a aquestes situacions de necessitat d’habitatge comporta que sovint, amb el temps, esdevinguin situacions d’emergència social i econòmica o, en altres casos, que les persones afectades optin per altres vies per resoldre la seva situació de necessitat d’habitatge, com ara a través de l’ocupació d’habitatges desocupats sense títol habilitant, amb la consegüent problemàtica derivada

D’altra banda, la vulnerabilitat amb l’habitatge té conseqüències greus en la vida de les persones. L’estudi de l’Observatori DESC “Radiografies de la situació del dret a l’habitatge, la pobresa energètica i el seu impacte en la salut a Barcelona” mostra que una situació de dret a l’habitatge no garantit, ja sigui per viure en infra-habitatges o habitatges en males condicions (de salubritat, mal aïllament energètic, situacions de pobresa energètica...), com veure’s afectat per un procés d’inseguretat residencial (desnonaments, impagaments d’hipoteca…) afecta negativament tant en la salut física com mental. La vulneració del dret a l’habitatge digne influeix negativament en moltes de les vessants de la persona i genera una problemàtica social més enllà de l’oferiment de sostre, que acabarà repercutint negativament al conjunt de la societat i l’administració pública haurà de fer-ne front.

Els Plans Locals d’Habitatge (PLH) són els principals instruments de planificació i programació d’habitatge a nivell municipal, tal i com recull la Llei 18/2007, del dret a l’habitatge. Aquesta llei també constitueix un instrument de planificació i programació en el desenvolupament de la legislació d’habitatge, amb la funció de determinar les propostes i compromisos municipals i constituir la proposta marc per a concertar aquestes polítiques amb la Generalitat de Catalunya. A més, recentment s’ha aprovat el Plan Estatal de Vivienda i, en aquest sentit, s’hauria de donar un debat local per veure com es concreten les polítiques i què aprofitem dels recursos de l’estat.

Malauradament, a Vilassar de Mar no hi ha cap estratègia en aquest sentit i és urgent posar-hi remei. Cal, promoure i garantir l’accés a l’habitatge digne per a totes les persones per tal que ningú hagi de veure’s obligat a marxar del poble pel preu de l’habitatge i com a mesura preventiva de processos d’exclusió social. La situació és greu i complexa i no es resoldrà a partir d’una acció aïllada. Cal un plantejament a mig-llarg termini tot sumant esforços entre totes les administracions públiques. Ja anem tard i cal posar fil a l’agulla per revertir la situació. És imperant fer un treball d'anàlisi del parc d'habitatge actual i la planificació del futur, sempre des d'una perspectiva d'ús social de l'habitatge (com a dret fonamental bàsic).

Atesa la greu vulneració del dret a l’habitatge que pateix la nostra societat i el nostre poble, en particular. Creiem que és una responsabilitat d’aquest ajuntament incidir per canviar aquesta realitat.

Per això, el Grup Municipal de Babord proposa al Ple de l’Ajuntament de Vilassar de Mar l’adopció dels següents acords:

Primer. Instar al govern a aprovar la constitució de la Taula d’Habitatge de Vilassar de Mar al proper Ple ordinari. Un espai de treball entre grups polítics municipals i població per:

  • Elaborar el Pla Local d’Habitatge.
  • Fer el seguiment de la implementació de les actuacions del PLH, així com de la política municipal d’habitatge.
  • Tenir un espai de debat de la política municipal d'habitatge.

Segon. Instar al govern a iniciar la fase de diagnosi del Pla Local d’Habitatge de Vilassar de Mar que haurà de presentar-se abans de finalitzar el 2018, amb les prioritats següents:

  • La evolució de les condicions demogràfiques i econòmiques, prestant especial atenció a la població jove i jubilada.
  • L’estat de conservació dels edificis, situacions d’infrahabitatge i sobreocupació.
  • Evolució dels preus de mercat de l’habitatge, i la població exclosa el nivell de renta.
  • Usos dels habitatges, tot detectant disfuncions en el parc i realitzant un inventari de pisos buits (públics i privats), per a conèixer la disponibilitat real d’habitatge al nostre municipi.
  • Implantar la moratòria de llicències d’habitatges d’ús turístics presentada pel Grup Municipal de Babord i aprovada pel ple municipal de Vilassar de Mar el passat mes de febrer.

Tercer. Acordar que la política d’habitatge de Vilassar de Mar, que es concretarà en el Pla Local d’Habitatge que aquesta moció impulsa, s’orientarà necessàriament a l’acompliment dels principis bàsics següents:

  • Garantir la funció social de l’habitatge. Concebre l’habitatge com una dret bàsic de la població.
  • Incrementar el parc públic en règim de lloguer o d’altres alternatives. Fer créixer el parc públic d’habitatge a Vilassar de Mar a partir de les següents mesures concretes:
  1. Establir que, d’ara en endavant, les promocions d’habitatge públic promogudes des de l’Ajuntament no seran en règim de compra o qualsevol altre règim que comporti la transmissió de la propietat privada
  2. Modificar les promocions d’habitatge públic impulsades des de l’Ajuntament, originalment pensades per ser de compra-venta i que encara no s’estan executant, perquè esdevinguin projectes d’habitatge públic en règim de lloguer.
  3. Captar pisos buits de grans tenidors i entitats financeres, així com de propietaris individuals per a incorporar-los al parc públic de lloguer de Vilassar de Mar.
  • Potenciar alternatives d’accés i tinença d’habitatge a Vilassar de Mar, facilitant l’arrelament al municipi de cooperatives d’habitatge en cessió d’ús.
  • Lluitar contra els desnonaments i oferir assessorament i mediació a les persones afectades.
  • Combatre l’assetjament immobiliari, donar suport i assessorament a les persones afectades.
  • Incentivar la reforma del parc d’habitatges més envellit i en ús per les unitats més empobrides per millorar les condicions (accessibilitat i l’estalvi energètic) perquè aquesta rehabilitació potencií els entorns més vulnerables i protegeixi les Unitats de Convivència més desfavorides.
  • Garantir que el creixement del parc públic d’habitatge social municipal no serà a costa d’urbanitzar l’actual zona agrícola. Preservar el sòl agrícola que surti del pla d’usos de la zona agrícola que, actualment, s’està elaborant.
icon 02

L' associació

Ideari, codi ètic, estatuts i comptes de l'associació

icon 01

Babord a
l'ajuntament

Eleccions 2015 (programa candidatura...), regidores, mocions presentades

icon 03

Comissions
temàtiques

Activitats de cada comissió: Territori-sostenibilitat, finances, drets socials, participació, educació ... 

► Articles recents publicats a la web de Babord

Moció pel dret a l’empadronament

Al ple municipal del 20 de desembre el Grup Municipal de Babord presenta una moció sobre el dret a l'empadronament amb l'objectiu de facilitar aquest tràmit a totes les persones residents a Vilassar de Mar

Read more

Sobre el "butlletí especial: anàlisi i situació del deute municipal"

El passat Novembre l’Ajuntament de Vilassar de Mar va publicar un butlletí municipal especial sota el títol Anàlisi i situació del deute municipal. De nou, i seguint dinàmiques d’anteriors governs, veiem que s’utilitza un mitjà de comunicació públic per difondre els èxits del govern municipal i sense cap mena de crítica al respecte. És a dir, una eina de propaganda dels partits que integren el govern però amb diners municipals. Esperem que això no sigui una mostra de l’estratègia de l’actual govern per a la campanya electoral del mes de maig. Quants butlletins especials més té previst el govern?

Estem d’acord que es parli del deute municipal, que s’informi de la gestió que s’ha fet i que es doni informació transparent i clara sobre la situació del fons municipals. Ara bé, no compartim la manera com es dóna la informació. Una informació sesgada i amb la qual se’n fa un ús interessat dels resultats obtinguts. Entre d’altres temes, s’obvia que encara hi ha deutes per resoldre, no s’informen ni es recorden els resultats de l’auditoria, ni tampoc es diu res de la complexa situació de Can Vives i on s’oculta la realitat en la qual es troba. Cap menció als resultats aconseguits gràcies als acords signats amb Babord i cap espai on es doni la visió crítica de la resta dels grups municipals que formen el consistori.

Voleu continuar així?

Moció per a l'ampliació del parc d'habitatge social a Vilassar de Mar

El dret a un habitatge digne és una exigència bàsica de la condició d’ésser humà reconegut en les legislacions d’arreu del món així com en la Declaració Universal dels Drets Humans. La Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat diu: “tots els ciutadans i ciutadanes tenen dret a un habitatge digne, segur i salubre, i les autoritats municipals han de vetllar per l’existència d’una oferta adient d’habitatge i d’equipaments de barri per a tots els ciutadans i ciutadanes, sense distinció deguda al nivell d’ingressos”. El nostre marc legal determina també que els poders públics han de promoure les condicions necessàries i establir les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i han de regular la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir-ne l’especulació.

Malauradament, la realitat social es manifesta ben allunyada de les declaracions institucionals i en els darrers anys l’augment dels preus, especialment dels lloguers, ha superat amb escreix el creixement dels salaris, fet que ha fet augmentar les dificultats per accedir a un habitatge.

Patim diàriament la mercantilització del dret a l'habitatge, el que vol dir a la pràctica: la mercantilització de les viles i ciutats. És evident que a les zones urbanes del nostre país, sobre tot les poblacions properes a Barcelona, vivim una situació d'excepció que requereix d’amplis acords entre agents polítics i socials per assegurar el dret a l'habitatge de totes, posant al centre d'atenció la funció social de l'habitatge. Garantint d’aquesta manera el dret a la ciutat.

L’aposta pel dret a la ciutat (aplicable plenament al nostre poble) és, fonamentalment, una proposta que té com a finalitat que la protagonista principal del poble o ciutat torni a ser la població que viu, gaudeix i sovint pateix el poble o ciutat que ella mateixa ha creat i construït.

Perquè intervenir-hi des de l’ajuntament?

Presentem aquesta proposta perquè pensem que l'habitatge públic constitueix una de les principals garanties pel benestar social. Un mercat de l'habitatge regulat constitueix una garantia per la població atès que la protegeix de les fluctuacions del mercat immobiliari. La provisió d'habitatges no és una qüestió de mercat sinó que constitueix un tema cabdal en el qual les administracions han d'intervenir directament i de manera coordinada. El dret a l'habitatge s'ha d'estructurar a partir de principis de diversitat social i habitacional; s'han d'utilitzar els mecanismes que tenim a l'abast per posar fi a l’actual situació que causa segregació i augmenta les desigualtats socials.

A Vilassar de Mar tenim una greu situació pel que fa l’habitatge i és urgent posar-hi remei. Cal, promoure i garantir l’accés a l’habitatge digne per a totes les persones per tal que ningú hagi de veure’s obligat a marxar del poble pel preu de l’habitatge i com a mesura per fer front a processos d’exclusió social.

En aquesta legislatura, el plenari municipal ja ha abordat aquest tema en dues ocasions:

  • El mes de febrer d’aquest any 2018, Babord va presentar una moció per a una moratòria de les llicències d’habitatges d’ús turístic al nostre poble que, tot i ser aprovada pel plenari municipal, no es va implementar fins al 17 de juliol, 5 mesos després. Les dades parlen per si soles: Si al febrer hi havia 114 llicències atorgades a habitatges d’ús turístic (HUT) a Vilassar de Mar, actualment n’hi ha 168. Fet que posa de relleu la necessitat d’aturar aquesta transferència d’habitatge del mercat de lloguer a l’ús turístic, fins que no hi hagi una estratègia municipal per atacar l’emergència habitacional.
  • El passat mes de juny Babord va presentar una moció per crear una taula d’habitatge municipal des d’on impulsar, debatre i acordar les polítiques públiques d’habitatge. Entre d’altres, es proposava la redacció d’un Pla Local d’Habitatge com a eina bàsica de planificació. Malauradament la proposta no va prosperar.

Aquesta moció surt per iniciativa de diferents moviments socials que treballen en la defensa del dret a l’habitatge: Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH de Barcelona), la Federació d’associacions de Veïnes de Barcelona (FAVB), l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), el Sindicat de Llogateres i l’Observatori DESC.

Des de Babord compartim aquesta indignació per la situació en la que ens trobem, per això hem decidit portar la seva proposta al nostre poble.

Als països i ciutats més avançats en matèria d’habitatge disposen d’un 15% o inclús d’un 20% d'habitatge públic sobre el total del parc d’habitatge. Fent càlculs ràpids, segons l’IDESCAT a Vilassar de Mar hi ha gairebé 10.000 habitatges, el 15% representaria uns 1.500 habitatges de propietat pública. En canvi, la realitat és ben diferent i al nostre poble la xifra és molt minsa, i no arriba a la centena. La diferència és molt gran i és molt difícil arribar a aquests objectius a curt termini. Això no vol dir que haguem de desistir, ans el contrari cal treballar ben fort per revertir la situació actual i incrementar a bon ritme el parc públic d’habitatge per poder implementar polítiques actives d’habitatge social.

El marc legal vigent (però no aplicat a Catalunya) coincideix amb la tendència que marca l'anterior objectiu, a través del principi de solidaritat urbana recollit en la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge. Aquest principi, recollit a l'article 73 de la norma, estableix que els municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca (és a dir, municipis com Vilassar de Mar) han de disposar en el termini de 20 anys (abans de 2028 a l’aprovar-se la llei el 2007), d'un parc mínim d'habitatges destinats a polítiques socials del 15% respecte del parc principal mitjançant nova construcció, rehabilitació o mobilització. Una de les eines per fer efectiu aquest objectiu és la que contempla l'article 57.3 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, i l'article 17 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge on es preveu que el mecanisme per a dur a terme aquesta regulació són els plans urbanístics, en els que ja es contempla l'obligació de destinar el 20% com a mínim del sostre qualificat per a l'ús residencial de nova implantació a habitatge amb protecció oficial.

D’acord amb això a Vilassar de Mar hi hauria d’haver com a mínim 1.500 habitatges protegits abans del 2028. Ha de ser una aposta del municipi prioritzar que la major part d’aquest habitatge protegit sigui de titularitat pública i/o d’entitats socials ja que l’habitatge en mans públiques ens dona la capacitat per portar polítiques d'habitatge i reaccionar amb celeritat davant situacions d'emergència. Per arribar a aquest objectiu és imprescindible augmentar el 20% que determina la llei d’urbanisme. Cal activar la co-responsabilitat del sector privat en l'assoliment d'aquesta fita.

Tenint en compte les particularitats urbanístiques del nostre poble, amb una zona agrícola a preservar i amb una trama urbana consolidada gairebé sense solars edificables, no és possible l’estratègia més directa que seria construcció de noves promocions d'habitatge protegit en zones urbanes per desenvolupar. Es proposa, doncs, alternatives que permetin augmentar el parc d’habitatge social a través de les següents actuacions:

  1. Establir reserves de sostre edificable per habitatge social en actuacions de rehabilitació integral d'edificis o de noves construccions.
  • Determinar per norma que les noves promocions d'habitatge (ja siguin de gran reforma, com obra nova) han de tenir un percentatge suficient d’habitatge social per a poder apropar-nos a l'objectiu. Es proposa que aquest percentatge sigui el 30% dels habitatges de la promoció. 
  • Buscar estratègies perquè la gestió d’aquests nous habitatges socials estigui en mans públiques o d’entitats socials.
  1. La declaració d'àrea de tanteig i retracte, d’acord amb l’article 15 de la llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
  • Com a mesura perquè l'ajuntament pugui adquirir (al mateix preu de venda) habitatges de propietat privada i, així, aconseguir ampliar el parc d'habitatge en mans públiques.

Per tot això, el Grup Municipal de Babord proposa al Ple de l’Ajuntament de Vilassar de Mar l’adopció dels següents acords:

Primer.- Instar al Govern de l’Ajuntament de Vilassar de Mar a que tot nou edifici d'immobles residencials construït en sòl urbà consolidat i els sotmesos a rehabilitació integral hagi de realitzar una reserva del 30% del seu sostre per habitatge amb protecció oficial, el qual es destinarà prioritàriament a lloguer social.

Segon.- Instar al Govern de Vilassar de Mar a establir les vies necessàries perquè l'Ajuntament, així com entitats socials del Tercer Sector, puguin tenir la tinença i la gestió de la major part d’aquest habitatge protegit.

Tercer.- Instar al Govern de Vilassar de Mar a declarar el nostre municipi àrea subjecte als drets de tanteig i retracte a favor de l'Ajuntament de Vilassar de Mar, és a dir, que davant qualsevol oferta de compra-venda d’actius immobiliaris, les parts estiguin obligades a comunicar-la a l'Ajuntament, perquè el Consistori pugui igualar l'oferta i adquirir preferentment l'immoble, o en cas que s'hagi produït sense la pertinent comunicació, es pugui retrotreure-la i adquirir la finca pel preu estipulat. D’acord amb l’article 15 de la llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

Quart.- Notificar l’adopció d’aquests acords a la població del municipi a través del butlletí municipal, a les entitats i associacions veïnals del poble, a les entitats promotores d’aquesta iniciativa: Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH de Barcelona), la Federació d’associacions de Veïnes de Barcelona (FAVB), l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), el Sindicat de Llogateres i l’Observatori DESC. Al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya.

 

Grup Municipal de Babord A Vilassar de Mar, 16 d’octubre de 2018

* D'acord amb la Directiva Europea 2009/136/CE, us informem que aquest lloc web utilitza galetes o cookies. - * - Els marcs de Facebook i Twitter afegeixen galetes i trackers (recomanem que bloquegeu les galetes de tercers=d'altres llocs). - * - Podeu acceptar l'ús de galetes prement aquest botó Llegeix la nostra politica de galetes