llibertat_presos.jpg

Com es pot construir des de baix una realitat radicalment diferent, basada en unes finances ètiques i solidàries?
A qui beneficia el deute i la corrupció? A les elits econòmiques o a les classes populars?
És possible un nou model econòmic basat en l'economia social i cooperativa?

Com a complement de l'acte de Sobirania econòmica de Babord (15 de juny de 2018, 18 h, Sala Galbany) publiquem aquestes consideracions.

¤ ¤ ¤

dinersL’expansió de l’economia capitalista i el seu refinançament (i crisi) ha tingut un efecte devastador per a la classe treballadora i el medi ambient: polítiques d’austeritat, retallades socials, privatitzacions de serveis públics i béns col·lectius, atur massiu estructural, deteriorament de les condicions laborals i salarials, empobriment mediambiental i canvi climàtic, entre molts altres.

El centre de l’economia hauria de ser les necessitats humanes i un medi ambient que possibiliti la vida. Per tant, cal posar les bases d’un model de relacions econòmiques que vehiculi les necessitats de producció, consum i distribució de la societat, donant prioritat a l’ocupació laboral per damunt del benefici. El progrés econòmic ha d’estar relacionat amb l’equitat, la participació, la sostenibilitat ambiental i la cooperació.

El deute

El deute és una de les principals formes de desposseir la classe treballadora i d’espoliar nacions senceres en benefici del capital. Combinat amb les polítiques d’austeritat i amb la sistemàtica des-fiscalització de les classes dominants, el deute privat s’ha reconvertit en públic, i esdevé així una part molt important dels pressupostos de les administracions públiques. L’obligatorietat, prioritària, de pagament del deute ha significat una retallada sistemàtica de les polítiques socials. La política de carregar el deute sobre les classes populars ha de desaparèixer.

Actualment, més del 75% del deute públic català està en mans de l’Estat espanyol via el Fondo de liquidez autonómico (FLA). En els darrers anys la política de la Generalitat no ha estat en cap cas la reducció deute públic, sinó el traspàs del deute comercial al FLA, i ha facilitat així la intervenció econòmica de les finances públiques i en conseqüència el control de les polítiques públiques per part de l’Estat espanyol. El deute s’ha convertit en una eina més de subordinació de la Generalitat a l’Estat espanyol. L’exercici de la plena sobirania popular requereix no només trencar amb les imposicions de l’Estat espanyol, sinó també de la UE i la Troica, institucions antidemocràtiques que actualment dicten les polítiques neoliberals d’austeritat.

Una banca ètica

Ens cal una banca ètica que faci compatible la rendibilitat financera i econòmica amb l’assoliment d’objectius socials i ambientals. Ha de ser una banca de proximitat que ha de garantir la informació i la comprensió dels seus productes per part dels clients, sobretot pels particulars. Ha de ser un banc que operi amb productes senzills i comprensibles que assegurin la igualtat d’informació entre el banc i el client i que evitin casos com els de les participacions preferents, clàusules terra, swaps, índexs de referència com l’IRPH, comissions excessives o altres tipus de clàusules abusives.

La creació d’un poder financer propi: una banca pública

L’objectiu principal ha de ser influir sobre el mercat financer i garantir que aquest respon a l’interès general per sobre dels interessos privats. Cal tenir en compte que qualsevol país que vulgui tenir un mínim de sobirania real i garantir el seu futur econòmic necessita una estructura pública que tingui vocació social, que treballi per transformar d’arrel el model socio-productiu i reproductiu i que posi els recursos a la disposició dels interessos del poble.

L'economia social i cooperativa

S'ha de potenciar i afavorir les cooperatives de serveis financers ètics i solidaris, que tenen com a objectiu la transformació social de la nostra economia i de la nostra societat. S'han de finançar projectes d’economia social i solidària a través de la intermediació financera. És a dir: la recollida i captació de l’estalvi de la societat civil per poder canalitzar-ho cap al finançament d’entitats de l’economia social i solidària que promoguin l’ocupació laboral, fomentin el cooperativisme, l’associacionisme i la solidaritat en general, i promoguin la sostenibilitat sobre la base de principis ètics i solidaris.

icon 02

L' associació

Ideari, codi ètic, estatuts i comptes de l'associació

icon 01

Babord a
l'ajuntament

Eleccions 2015 (programa candidatura...), regidores, mocions presentades

icon 03

Comissions
temàtiques

Activitats de cada comissió: Territori-sostenibilitat, finances, drets socials, participació, educació ... 

► Articles recents publicats a la web de Babord

Moció pel dret a l’empadronament

Al ple municipal del 20 de desembre el Grup Municipal de Babord presenta una moció sobre el dret a l'empadronament amb l'objectiu de facilitar aquest tràmit a totes les persones residents a Vilassar de Mar

Read more

Sobre el "butlletí especial: anàlisi i situació del deute municipal"

El passat Novembre l’Ajuntament de Vilassar de Mar va publicar un butlletí municipal especial sota el títol Anàlisi i situació del deute municipal. De nou, i seguint dinàmiques d’anteriors governs, veiem que s’utilitza un mitjà de comunicació públic per difondre els èxits del govern municipal i sense cap mena de crítica al respecte. És a dir, una eina de propaganda dels partits que integren el govern però amb diners municipals. Esperem que això no sigui una mostra de l’estratègia de l’actual govern per a la campanya electoral del mes de maig. Quants butlletins especials més té previst el govern?

Estem d’acord que es parli del deute municipal, que s’informi de la gestió que s’ha fet i que es doni informació transparent i clara sobre la situació del fons municipals. Ara bé, no compartim la manera com es dóna la informació. Una informació sesgada i amb la qual se’n fa un ús interessat dels resultats obtinguts. Entre d’altres temes, s’obvia que encara hi ha deutes per resoldre, no s’informen ni es recorden els resultats de l’auditoria, ni tampoc es diu res de la complexa situació de Can Vives i on s’oculta la realitat en la qual es troba. Cap menció als resultats aconseguits gràcies als acords signats amb Babord i cap espai on es doni la visió crítica de la resta dels grups municipals que formen el consistori.

Voleu continuar així?

Moció per a l'ampliació del parc d'habitatge social a Vilassar de Mar

El dret a un habitatge digne és una exigència bàsica de la condició d’ésser humà reconegut en les legislacions d’arreu del món així com en la Declaració Universal dels Drets Humans. La Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat diu: “tots els ciutadans i ciutadanes tenen dret a un habitatge digne, segur i salubre, i les autoritats municipals han de vetllar per l’existència d’una oferta adient d’habitatge i d’equipaments de barri per a tots els ciutadans i ciutadanes, sense distinció deguda al nivell d’ingressos”. El nostre marc legal determina també que els poders públics han de promoure les condicions necessàries i establir les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i han de regular la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir-ne l’especulació.

Malauradament, la realitat social es manifesta ben allunyada de les declaracions institucionals i en els darrers anys l’augment dels preus, especialment dels lloguers, ha superat amb escreix el creixement dels salaris, fet que ha fet augmentar les dificultats per accedir a un habitatge.

Patim diàriament la mercantilització del dret a l'habitatge, el que vol dir a la pràctica: la mercantilització de les viles i ciutats. És evident que a les zones urbanes del nostre país, sobre tot les poblacions properes a Barcelona, vivim una situació d'excepció que requereix d’amplis acords entre agents polítics i socials per assegurar el dret a l'habitatge de totes, posant al centre d'atenció la funció social de l'habitatge. Garantint d’aquesta manera el dret a la ciutat.

L’aposta pel dret a la ciutat (aplicable plenament al nostre poble) és, fonamentalment, una proposta que té com a finalitat que la protagonista principal del poble o ciutat torni a ser la població que viu, gaudeix i sovint pateix el poble o ciutat que ella mateixa ha creat i construït.

Perquè intervenir-hi des de l’ajuntament?

Presentem aquesta proposta perquè pensem que l'habitatge públic constitueix una de les principals garanties pel benestar social. Un mercat de l'habitatge regulat constitueix una garantia per la població atès que la protegeix de les fluctuacions del mercat immobiliari. La provisió d'habitatges no és una qüestió de mercat sinó que constitueix un tema cabdal en el qual les administracions han d'intervenir directament i de manera coordinada. El dret a l'habitatge s'ha d'estructurar a partir de principis de diversitat social i habitacional; s'han d'utilitzar els mecanismes que tenim a l'abast per posar fi a l’actual situació que causa segregació i augmenta les desigualtats socials.

A Vilassar de Mar tenim una greu situació pel que fa l’habitatge i és urgent posar-hi remei. Cal, promoure i garantir l’accés a l’habitatge digne per a totes les persones per tal que ningú hagi de veure’s obligat a marxar del poble pel preu de l’habitatge i com a mesura per fer front a processos d’exclusió social.

En aquesta legislatura, el plenari municipal ja ha abordat aquest tema en dues ocasions:

  • El mes de febrer d’aquest any 2018, Babord va presentar una moció per a una moratòria de les llicències d’habitatges d’ús turístic al nostre poble que, tot i ser aprovada pel plenari municipal, no es va implementar fins al 17 de juliol, 5 mesos després. Les dades parlen per si soles: Si al febrer hi havia 114 llicències atorgades a habitatges d’ús turístic (HUT) a Vilassar de Mar, actualment n’hi ha 168. Fet que posa de relleu la necessitat d’aturar aquesta transferència d’habitatge del mercat de lloguer a l’ús turístic, fins que no hi hagi una estratègia municipal per atacar l’emergència habitacional.
  • El passat mes de juny Babord va presentar una moció per crear una taula d’habitatge municipal des d’on impulsar, debatre i acordar les polítiques públiques d’habitatge. Entre d’altres, es proposava la redacció d’un Pla Local d’Habitatge com a eina bàsica de planificació. Malauradament la proposta no va prosperar.

Aquesta moció surt per iniciativa de diferents moviments socials que treballen en la defensa del dret a l’habitatge: Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH de Barcelona), la Federació d’associacions de Veïnes de Barcelona (FAVB), l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), el Sindicat de Llogateres i l’Observatori DESC.

Des de Babord compartim aquesta indignació per la situació en la que ens trobem, per això hem decidit portar la seva proposta al nostre poble.

Als països i ciutats més avançats en matèria d’habitatge disposen d’un 15% o inclús d’un 20% d'habitatge públic sobre el total del parc d’habitatge. Fent càlculs ràpids, segons l’IDESCAT a Vilassar de Mar hi ha gairebé 10.000 habitatges, el 15% representaria uns 1.500 habitatges de propietat pública. En canvi, la realitat és ben diferent i al nostre poble la xifra és molt minsa, i no arriba a la centena. La diferència és molt gran i és molt difícil arribar a aquests objectius a curt termini. Això no vol dir que haguem de desistir, ans el contrari cal treballar ben fort per revertir la situació actual i incrementar a bon ritme el parc públic d’habitatge per poder implementar polítiques actives d’habitatge social.

El marc legal vigent (però no aplicat a Catalunya) coincideix amb la tendència que marca l'anterior objectiu, a través del principi de solidaritat urbana recollit en la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge. Aquest principi, recollit a l'article 73 de la norma, estableix que els municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca (és a dir, municipis com Vilassar de Mar) han de disposar en el termini de 20 anys (abans de 2028 a l’aprovar-se la llei el 2007), d'un parc mínim d'habitatges destinats a polítiques socials del 15% respecte del parc principal mitjançant nova construcció, rehabilitació o mobilització. Una de les eines per fer efectiu aquest objectiu és la que contempla l'article 57.3 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, i l'article 17 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge on es preveu que el mecanisme per a dur a terme aquesta regulació són els plans urbanístics, en els que ja es contempla l'obligació de destinar el 20% com a mínim del sostre qualificat per a l'ús residencial de nova implantació a habitatge amb protecció oficial.

D’acord amb això a Vilassar de Mar hi hauria d’haver com a mínim 1.500 habitatges protegits abans del 2028. Ha de ser una aposta del municipi prioritzar que la major part d’aquest habitatge protegit sigui de titularitat pública i/o d’entitats socials ja que l’habitatge en mans públiques ens dona la capacitat per portar polítiques d'habitatge i reaccionar amb celeritat davant situacions d'emergència. Per arribar a aquest objectiu és imprescindible augmentar el 20% que determina la llei d’urbanisme. Cal activar la co-responsabilitat del sector privat en l'assoliment d'aquesta fita.

Tenint en compte les particularitats urbanístiques del nostre poble, amb una zona agrícola a preservar i amb una trama urbana consolidada gairebé sense solars edificables, no és possible l’estratègia més directa que seria construcció de noves promocions d'habitatge protegit en zones urbanes per desenvolupar. Es proposa, doncs, alternatives que permetin augmentar el parc d’habitatge social a través de les següents actuacions:

  1. Establir reserves de sostre edificable per habitatge social en actuacions de rehabilitació integral d'edificis o de noves construccions.
  • Determinar per norma que les noves promocions d'habitatge (ja siguin de gran reforma, com obra nova) han de tenir un percentatge suficient d’habitatge social per a poder apropar-nos a l'objectiu. Es proposa que aquest percentatge sigui el 30% dels habitatges de la promoció. 
  • Buscar estratègies perquè la gestió d’aquests nous habitatges socials estigui en mans públiques o d’entitats socials.
  1. La declaració d'àrea de tanteig i retracte, d’acord amb l’article 15 de la llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
  • Com a mesura perquè l'ajuntament pugui adquirir (al mateix preu de venda) habitatges de propietat privada i, així, aconseguir ampliar el parc d'habitatge en mans públiques.

Per tot això, el Grup Municipal de Babord proposa al Ple de l’Ajuntament de Vilassar de Mar l’adopció dels següents acords:

Primer.- Instar al Govern de l’Ajuntament de Vilassar de Mar a que tot nou edifici d'immobles residencials construït en sòl urbà consolidat i els sotmesos a rehabilitació integral hagi de realitzar una reserva del 30% del seu sostre per habitatge amb protecció oficial, el qual es destinarà prioritàriament a lloguer social.

Segon.- Instar al Govern de Vilassar de Mar a establir les vies necessàries perquè l'Ajuntament, així com entitats socials del Tercer Sector, puguin tenir la tinença i la gestió de la major part d’aquest habitatge protegit.

Tercer.- Instar al Govern de Vilassar de Mar a declarar el nostre municipi àrea subjecte als drets de tanteig i retracte a favor de l'Ajuntament de Vilassar de Mar, és a dir, que davant qualsevol oferta de compra-venda d’actius immobiliaris, les parts estiguin obligades a comunicar-la a l'Ajuntament, perquè el Consistori pugui igualar l'oferta i adquirir preferentment l'immoble, o en cas que s'hagi produït sense la pertinent comunicació, es pugui retrotreure-la i adquirir la finca pel preu estipulat. D’acord amb l’article 15 de la llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

Quart.- Notificar l’adopció d’aquests acords a la població del municipi a través del butlletí municipal, a les entitats i associacions veïnals del poble, a les entitats promotores d’aquesta iniciativa: Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH de Barcelona), la Federació d’associacions de Veïnes de Barcelona (FAVB), l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), el Sindicat de Llogateres i l’Observatori DESC. Al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya.

 

Grup Municipal de Babord A Vilassar de Mar, 16 d’octubre de 2018

* D'acord amb la Directiva Europea 2009/136/CE, us informem que aquest lloc web utilitza galetes o cookies. - * - Els marcs de Facebook i Twitter afegeixen galetes i trackers (recomanem que bloquegeu les galetes de tercers=d'altres llocs). - * - Podeu acceptar l'ús de galetes prement aquest botó Llegeix la nostra politica de galetes