llibertat_presos.jpg

Dijous 20 de Setembre es va celebrar el ple municipal ordinari de Setembre. Podeu escoltar l'àudio del ple al següent enllaç: https://www.ivoox.com/28767525. En aquest ple es va donar la presa de possessió de la regidora del grup Demòcrata Sònia Sudrià. Per tant, tornàvem a ser 21 regidores.

I. Part Resolutiva

Es va portar a aprovació el compte general de l'ajuntament de 2017 i es va aprovar per 9 vots a favor (ERC, GxV, regidora no adscrita i VdMSqP), 5 abstencions (Babord i PSC) i 7 vots en contra (Demòcrates i C's). Els arguments dels vots no favorables, però, van ser molt diferents per part de cada partit: C's va argumentar el seu vot contrari afirmant que, mentre es destinessin diners públics a actes independentistes, no hi votarien mai a favor. Demòcrates, per la seva banda, van argumentar que, com que els pressupostos del 2017 no havien estat aprovats sinó que eren prorrogats, no votarien a favor dels comptes conseqüents d'aquells. Per últim, Babord va fer una valoració política (malgrat va agrair la feina per part de l'equip tècnic i també del regidor d'hisenda): eren pressupostos prorrogats; no es van fer pressupostos participatius; les subvencions es donaven -i donen- a dit; no hi havia -ni hi ha- pressupostat un control acurat dels grans contractes, la gestió de la SA es va dur per una línia molt diferent a la que nosaltres defensàvem, que era un tancament endreçat d'aquesta, i, per últim, el romanent és molt elevat. Com que la nostra feina, com a grup municipal, és fer política, no podem votar a favor d'uns comptes que reflecteixen, políticament, cose tant diferents a les que defensem.

El següent punt era la ratificació del decret d'alcaldia d'adhesió fons impuls econòmic per donar cobertura a l'execució de la sentència ferma que es preveu per l'exercici 2019. Aquest punt va quedar aprovat per 17 vots a favor i les 4 abstencions de Babord, que no vam votar a favor perquè considerem que aquesta demanda, que ens provoca tant neguit, és fruit de la mala gestió del govern de CiU amb la SA i que, un cop s'han fet públics els resultats de l'auditoria, ens agradaria veure més mesures per part del govern.

Per últim, en la part resolutiva, també es va portar a aprovació la ratificació de l'inventari general de béns i drets de la corporació a data 31 de desembre de 2017. Es va aprovar per 16 vots a favor i 5 abstencions del grup Demòcrata. Babord vam votar a favor perquè considerem que és una eina necessària per la bona gestió i la comptabilitat de l'ajuntament, i que es va fer per primera vegada al febrer. Per nosaltres, s'hauria de fer sempre a partir d'ara.

II. Part No Resolutiva.

Vilassar de Mar Sí que Pot va portar a aprovació al ple una moció per introduir un nou apartat al ROM amb la finalitat que les regidores que es trobin en situació de baixa per maternitat, paternitat o malaltia greu, puguin assistir a distància a les sessions plenàries mitjançant videoconferència. La moció va quedar aprovada, en 2ª votació, amb 7 vots a favor (Babord, PSC, VdMSqP i regidora no adscrita), 12 abstencions (ERC, Demòcrates i C's) i 2 en contra (GxV). El grup Demòcrata va canviar el seu vot, de vot en contra a abstenció, en veure que ERC -govern- s'abstenia tot i afirmar que no es podria implementar. 

La intervenció de Babord va ser la següent:

"Anunciem el nostre vot favorable ja que, des de la perspectiva feminista i l'economia de les cures, pel que fa a la conciliació i al sosteniment de les vides, no ens podem ni volem oposar a aquesta moció. De fet, la llei, així com el ROM, haurien d'anar en aquesta mateixa línia. Som conscients que no tenim competència per modificar una llei supramunicipal i que aquesta predomina per sobre la resta, però haurien de començar a respondre a la realitat actual i esperem que la moció, que s'ha portat a d'altres municipis, serveixi com a impuls. En aquest sentit, tal i com ja dèiem fa temps, el ROM -sobre el qual sí que tenim competència s'hauria de reformar, i aquesta reforma hauria de ser integral.

Tot i així, malgrat el nostre vot favorable, i estar plenament d'acord amb el fons de la moció, volem expressar que ens hagués agradat que no fos només una moció tipus, sinó que s'hagués adaptat a Vilassar de Mar, amb dades de quantes persones s'han vist afectades per aquesta circumstància en els últims anys, per exemple, i, sobretot, tenint en compte la disposició pressupostària i tècnica de l'ajuntament, que ja ha anunciat que no se'n podrà fer càrrec. Sabem, doncs, que el govern farà, com amb moltes d'altres mocions presentades per l'oposició, i les posarà a la seva carpeta màgica d'aquelles les quals no implementa. Tot i així, tornem a repetir el nostre vot favorable, pel fons de la moció."

Gent Per Vilassar -que forma part del govern- en el seu torn d'argumentari va aprofitar per afirmar que no tenien cap obligació d'implementar les mocions de l'oposició ja que eren no resolutives.

III. Precs i preguntes.

Babord va aprofitar el seu torn per recordar l'existència de presxs polítiquxs i polítiquxs exiliadxs. També vam fer esment a la situació de malestar que ens va fer arribar el veïnat del carrer d'en Roig  -pel tema de les olors- (altres partits també ho van fer), demanant l'informe, una concreció de la normativa, i que es respongui al veïnat en temps i forma. Pel que fa a la moció de canvi de nomenclatura dels carrers franquistes (aprovada en el ple del 22 de setembre de 2016 - just fa 2 anys), vam voler preguntar com estava el procés ja que, degut a la inacció per part del govern respecte aquest tema, gent del poble s'havia organitzat per començar a implementar-la de forma simbòlica. L'alcalde va informar que es convocaria una reunió la setmana vinent. Per últim, vam queixar-nos de la última intervenció del grup de Gent per Vilassar, que forma part del govern, en la qual es va afirmar que no tenien cap obligació d'implementar les mocions no resolutives, sobretot si el govern no havia votat a favor. Babord considerem que, el fet que no siguin vinculants a nivell jurídic no vol dir que no vinculin políticament, independentment del sentit del vot per part del govern. Ens sembla una qüestió de democràcia. Així que demanem que no es menystingui el paper de l'oposició i es prenguin seriosament les iniciatives d'aquesta i hi posen fil a l'agulla.

 

 

 

 

 

icon 02

L' associació

Ideari, codi ètic, estatuts i comptes de l'associació

icon 01

Babord a
l'ajuntament

Eleccions 2015 (programa candidatura...), regidores, mocions presentades

icon 03

Comissions
temàtiques

Activitats de cada comissió: Territori-sostenibilitat, finances, drets socials, participació, educació ... 

► Articles recents publicats a la web de Babord

Moció per a l'ampliació del parc d'habitatge social a Vilassar de Mar

El dret a un habitatge digne és una exigència bàsica de la condició d’ésser humà reconegut en les legislacions d’arreu del món així com en la Declaració Universal dels Drets Humans. La Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat diu: “tots els ciutadans i ciutadanes tenen dret a un habitatge digne, segur i salubre, i les autoritats municipals han de vetllar per l’existència d’una oferta adient d’habitatge i d’equipaments de barri per a tots els ciutadans i ciutadanes, sense distinció deguda al nivell d’ingressos”. El nostre marc legal determina també que els poders públics han de promoure les condicions necessàries i establir les normes pertinents per tal de fer efectiu aquest dret, i han de regular la utilització del sòl d’acord amb l’interès general per tal d’impedir-ne l’especulació.

Malauradament, la realitat social es manifesta ben allunyada de les declaracions institucionals i en els darrers anys l’augment dels preus, especialment dels lloguers, ha superat amb escreix el creixement dels salaris, fet que ha fet augmentar les dificultats per accedir a un habitatge.

Patim diàriament la mercantilització del dret a l'habitatge, el que vol dir a la pràctica: la mercantilització de les viles i ciutats. És evident que a les zones urbanes del nostre país, sobre tot les poblacions properes a Barcelona, vivim una situació d'excepció que requereix d’amplis acords entre agents polítics i socials per assegurar el dret a l'habitatge de totes, posant al centre d'atenció la funció social de l'habitatge. Garantint d’aquesta manera el dret a la ciutat.

L’aposta pel dret a la ciutat (aplicable plenament al nostre poble) és, fonamentalment, una proposta que té com a finalitat que la protagonista principal del poble o ciutat torni a ser la població que viu, gaudeix i sovint pateix el poble o ciutat que ella mateixa ha creat i construït.

Perquè intervenir-hi des de l’ajuntament?

Presentem aquesta proposta perquè pensem que l'habitatge públic constitueix una de les principals garanties pel benestar social. Un mercat de l'habitatge regulat constitueix una garantia per la població atès que la protegeix de les fluctuacions del mercat immobiliari. La provisió d'habitatges no és una qüestió de mercat sinó que constitueix un tema cabdal en el qual les administracions han d'intervenir directament i de manera coordinada. El dret a l'habitatge s'ha d'estructurar a partir de principis de diversitat social i habitacional; s'han d'utilitzar els mecanismes que tenim a l'abast per posar fi a l’actual situació que causa segregació i augmenta les desigualtats socials.

A Vilassar de Mar tenim una greu situació pel que fa l’habitatge i és urgent posar-hi remei. Cal, promoure i garantir l’accés a l’habitatge digne per a totes les persones per tal que ningú hagi de veure’s obligat a marxar del poble pel preu de l’habitatge i com a mesura per fer front a processos d’exclusió social.

En aquesta legislatura, el plenari municipal ja ha abordat aquest tema en dues ocasions:

  • El mes de febrer d’aquest any 2018, Babord va presentar una moció per a una moratòria de les llicències d’habitatges d’ús turístic al nostre poble que, tot i ser aprovada pel plenari municipal, no es va implementar fins al 17 de juliol, 5 mesos després. Les dades parlen per si soles: Si al febrer hi havia 114 llicències atorgades a habitatges d’ús turístic (HUT) a Vilassar de Mar, actualment n’hi ha 168. Fet que posa de relleu la necessitat d’aturar aquesta transferència d’habitatge del mercat de lloguer a l’ús turístic, fins que no hi hagi una estratègia municipal per atacar l’emergència habitacional.
  • El passat mes de juny Babord va presentar una moció per crear una taula d’habitatge municipal des d’on impulsar, debatre i acordar les polítiques públiques d’habitatge. Entre d’altres, es proposava la redacció d’un Pla Local d’Habitatge com a eina bàsica de planificació. Malauradament la proposta no va prosperar.

Aquesta moció surt per iniciativa de diferents moviments socials que treballen en la defensa del dret a l’habitatge: Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH de Barcelona), la Federació d’associacions de Veïnes de Barcelona (FAVB), l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), el Sindicat de Llogateres i l’Observatori DESC.

Des de Babord compartim aquesta indignació per la situació en la que ens trobem, per això hem decidit portar la seva proposta al nostre poble.

Als països i ciutats més avançats en matèria d’habitatge disposen d’un 15% o inclús d’un 20% d'habitatge públic sobre el total del parc d’habitatge. Fent càlculs ràpids, segons l’IDESCAT a Vilassar de Mar hi ha gairebé 10.000 habitatges, el 15% representaria uns 1.500 habitatges de propietat pública. En canvi, la realitat és ben diferent i al nostre poble la xifra és molt minsa, i no arriba a la centena. La diferència és molt gran i és molt difícil arribar a aquests objectius a curt termini. Això no vol dir que haguem de desistir, ans el contrari cal treballar ben fort per revertir la situació actual i incrementar a bon ritme el parc públic d’habitatge per poder implementar polítiques actives d’habitatge social.

El marc legal vigent (però no aplicat a Catalunya) coincideix amb la tendència que marca l'anterior objectiu, a través del principi de solidaritat urbana recollit en la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge. Aquest principi, recollit a l'article 73 de la norma, estableix que els municipis de més de 5.000 habitants i les capitals de comarca (és a dir, municipis com Vilassar de Mar) han de disposar en el termini de 20 anys (abans de 2028 a l’aprovar-se la llei el 2007), d'un parc mínim d'habitatges destinats a polítiques socials del 15% respecte del parc principal mitjançant nova construcció, rehabilitació o mobilització. Una de les eines per fer efectiu aquest objectiu és la que contempla l'article 57.3 del Decret Legislatiu 1/2010, de 3 d'agost, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei d'urbanisme, i l'article 17 de la Llei 18/2007, de 28 de desembre, del dret a l'habitatge on es preveu que el mecanisme per a dur a terme aquesta regulació són els plans urbanístics, en els que ja es contempla l'obligació de destinar el 20% com a mínim del sostre qualificat per a l'ús residencial de nova implantació a habitatge amb protecció oficial.

D’acord amb això a Vilassar de Mar hi hauria d’haver com a mínim 1.500 habitatges protegits abans del 2028. Ha de ser una aposta del municipi prioritzar que la major part d’aquest habitatge protegit sigui de titularitat pública i/o d’entitats socials ja que l’habitatge en mans públiques ens dona la capacitat per portar polítiques d'habitatge i reaccionar amb celeritat davant situacions d'emergència. Per arribar a aquest objectiu és imprescindible augmentar el 20% que determina la llei d’urbanisme. Cal activar la co-responsabilitat del sector privat en l'assoliment d'aquesta fita.

Tenint en compte les particularitats urbanístiques del nostre poble, amb una zona agrícola a preservar i amb una trama urbana consolidada gairebé sense solars edificables, no és possible l’estratègia més directa que seria construcció de noves promocions d'habitatge protegit en zones urbanes per desenvolupar. Es proposa, doncs, alternatives que permetin augmentar el parc d’habitatge social a través de les següents actuacions:

  1. Establir reserves de sostre edificable per habitatge social en actuacions de rehabilitació integral d'edificis o de noves construccions.
  • Determinar per norma que les noves promocions d'habitatge (ja siguin de gran reforma, com obra nova) han de tenir un percentatge suficient d’habitatge social per a poder apropar-nos a l'objectiu. Es proposa que aquest percentatge sigui el 30% dels habitatges de la promoció. 
  • Buscar estratègies perquè la gestió d’aquests nous habitatges socials estigui en mans públiques o d’entitats socials.
  1. La declaració d'àrea de tanteig i retracte, d’acord amb l’article 15 de la llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge.
  • Com a mesura perquè l'ajuntament pugui adquirir (al mateix preu de venda) habitatges de propietat privada i, així, aconseguir ampliar el parc d'habitatge en mans públiques.

Per tot això, el Grup Municipal de Babord proposa al Ple de l’Ajuntament de Vilassar de Mar l’adopció dels següents acords:

Primer.- Instar al Govern de l’Ajuntament de Vilassar de Mar a que tot nou edifici d'immobles residencials construït en sòl urbà consolidat i els sotmesos a rehabilitació integral hagi de realitzar una reserva del 30% del seu sostre per habitatge amb protecció oficial, el qual es destinarà prioritàriament a lloguer social.

Segon.- Instar al Govern de Vilassar de Mar a establir les vies necessàries perquè l'Ajuntament, així com entitats socials del Tercer Sector, puguin tenir la tinença i la gestió de la major part d’aquest habitatge protegit.

Tercer.- Instar al Govern de Vilassar de Mar a declarar el nostre municipi àrea subjecte als drets de tanteig i retracte a favor de l'Ajuntament de Vilassar de Mar, és a dir, que davant qualsevol oferta de compra-venda d’actius immobiliaris, les parts estiguin obligades a comunicar-la a l'Ajuntament, perquè el Consistori pugui igualar l'oferta i adquirir preferentment l'immoble, o en cas que s'hagi produït sense la pertinent comunicació, es pugui retrotreure-la i adquirir la finca pel preu estipulat. D’acord amb l’article 15 de la llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret a l’habitatge.

Quart.- Notificar l’adopció d’aquests acords a la població del municipi a través del butlletí municipal, a les entitats i associacions veïnals del poble, a les entitats promotores d’aquesta iniciativa: Plataforma d’Afectades per la Hipoteca (PAH de Barcelona), la Federació d’associacions de Veïnes de Barcelona (FAVB), l’Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), el Sindicat de Llogateres i l’Observatori DESC. Al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i als Grups Parlamentaris del Parlament de Catalunya.

 

Grup Municipal de Babord A Vilassar de Mar, 16 d’octubre de 2018

Comunicat sobre l'acte institucional de commemoració de l'1 d'Octubre

Qui va defensar les urnes i qui va fer possible la votació el dia 1 d’octubre va ser la organització i autogestió del poble. Per aquest motiu cap partit es pot fer seva aquesta victòria.

Aquests dies s’estan fent actes recordant el primer aniversari. El protagonisme ha de ser de la gent, del poble i no de partits o governs. Per això no entenem ni compartim que el govern de Vilassar de Mar hagi organitzat, de forma unilateral, un acte buscant aquest protagonisme que no li pertoca.

Per la dignitat del poble. Així no!

Resum del ple municipal del 20/09/2018

Dijous 20 de Setembre es va celebrar el ple municipal ordinari de Setembre. Podeu escoltar l'àudio del ple al següent enllaç: https://www.ivoox.com/28767525. En aquest ple es va donar la presa de possessió de la regidora del grup Demòcrata Sònia Sudrià. Per tant, tornàvem a ser 21 regidores.

Read more

* D'acord amb la Directiva Europea 2009/136/CE, us informem que aquest lloc web utilitza galetes o cookies. - * - Els marcs de Facebook i Twitter afegeixen galetes i trackers (recomanem que bloquegeu les galetes de tercers=d'altres llocs). - * - Podeu acceptar l'ús de galetes prement aquest botó Llegeix la nostra politica de galetes