20190406_capcalera_presentacio_candidatura3.jpg

Exposició de motius

L'empadronament és l'acte de registrar-se a l'Ajuntament del municipi de residència habitual i que determina que aquella persona és considerada veïna d'aquella població. L’ens local és el responsable final d’ajustar el padró a la realitat del municipi, i per tant, de recollir de manera fidedigna el nombre i característiques bàsiques de totes les persones residents. El padró dota l’ajuntament d’una eina bàsica, ja que li permet una acció de govern més eficient. Entrebancar l’empadronament de veïns i veïnes del municipi és inhibir-los d’assumir les seves obligacions i drets respecte a l’Administració local. Cal tenir en compte que amb la inscripció padronal s’assoleix la condició política de ciutadà i ciutadana de Catalunya (L 2/2003, de 28 d’abril) i aquesta, per tant, és la porta d’entrada a diversos drets considerats bàsics, com la salut i l’educació. És per aquest motiu que facilitar la inscripció al padró esdevé una peça clau per evitar condicions de vulnerabilitat de les persones que resideixen al municipi. Malgrat tot, “el fet de no estar empadronat tampoc eximeix l’ens local de les obligacions que li són pròpies, com per exemple, escolarització dels menors, recollida d’escombraries, etc.”, tal i com estableix la guia de recomanacions de la Taula de Ciutadania i Immigració. La guia també senyala que, “cas que la persona estrangera no tingui autorització de residència permanent se l’ha d’informar de la necessitat de renovar la inscripció abans dels dos anys, segons la normativa vigent”. Tot i així, no és obligatòria la notificació en el moment de la caducitat, podent-ne tramitar la baixa. Això comporta un greuge per les persones estrangeres, sobretot en el cas de les extracomunitàries, que cada 2 anys han d’efectuar una renovació del padró. Les persones estrangeres comunitàries han de fer una comunicació cada 5 anys, per poder mantenir vigent el padró.

L’article 59.2 del Reial decret 1690/1986, de l’11 de juliol, pel qual s’aprova el Reglament de població i demarcació de les entitats locals, no obliga a acreditar el títol de propietat sobre l’habitatge o a aportar el contracte de lloguer, com a requisits per a la inscripció en el domicili que es declara com a habitual. Al contrari, aquests títols només són documents que l’Ajuntament pot sol·licitar per verificar que el veí resideix efectivament al domicili que vol fer constar al padró i pot ser substituït per altres documents acreditatius o per una actuació de comprovació del mateix Ajuntament.

En aquest sentit, les persones que ocupen un habitatge, encara que no disposin de documentació, han d’estar degudament inscrites al padró municipal. L’informe al Parlament 2017 del Síndic de Greuges disposa que “la negativa a inscriure en el padró les persones que, efectivament, hi resideixen habitualment pel sol fet de no poder lliurar un títol d’ocupació no està fonamentada en criteris jurídics. La decisió sobre la inscripció s’ha de basar en la residència efectiva al domicili de l’alta i no en el dret a residir a l’habitatge. Aquest darrer cas implica jutjar qüestions de naturalesa privada que no són competència de l’Administració local. El padró és un registre administratiu en el qual consten els veïns del municipi i reflecteix el domicili on resideixen, amb independència dels drets que puguin correspondre a la persona o no pel fet de residir-hi”.

En la mateixa voluntat, s’expressa la resolució de 30 de gener de 2015 de la Presidència de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Direcció General de Coordinació de Competències amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals, per la qual es dicten instruccions tècniques als ajuntaments sobre actualització del padró municipal, quan assenyala que  “[... ] la possibilitat que l’Ajuntament demani al veí el títol que legitimi l’ocupació de l’habitatge no atribueix a les administracions locals cap competència per jutjar qüestions de propietat, d’arrendaments urbans o, en general, de naturalesa juridicoprivada, sinó que té com a única finalitat servir d’element de prova per acreditar que, efectivament, el veí viu al domicili que ha indicat”.

De la mateixa manera, les persones sense domicili fix o sense llar que resideixin al municipi poden ser inscrites al padró municipal si així ho sol·liciten, ja que, malgrat no ser possessors d’un títol de propietat o un contracte de lloguer d’habitatge, poden acreditar la seva residència a través d’altres procediments o actuacions administratives, segons estableix la Resolució de 30 de gener de 2015, de la Presidència de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Direcció General de Coordinació de Competències sobre gestió del padró municipal.

L’empadronament d’aquestes persones s’ha de realitzar sense condicionants ni requeriments específics, ja que aquesta pràctica podria incomplir la Llei 7/1985 Reguladora de les Bases del Règim Local, que no detalla restriccions o requisits per fer constar la residència del sol·licitant d’empadronament i no comporta a la ciutadania altres obligacions més enllà de la mera inscripció.

El padró no és una eina per regular la sobreocupació o altres polítiques de l’àmbit de l’habitatge i l’urbanisme: Així mateix, la guia de recomanacions de la Taula de Ciutadania i Immigració, que ha rebut el suport de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i de la Federació de Municipis de Catalunya, estableix que “el padró tampoc és un mecanisme de control del parc d’habitatge” i que “demanar altres documents, com la cèdula d’habitabilitat, dipòsits i d’altres dificulta l’empadronament i, per tant, va en detriment dels objectius del padró”.

Tenint en compte totes aquestes previsions normatives, l’Ajuntament de Vilassar de Mar ja fa molts anys que en dóna estricte compliment, atenent a la finalitat perseguida per la inscripció en el Padró municipal d’Habitants i és en aquesta línia que ha de continuar treballant.

Fonaments de dret

La gestió del padró d’habitants està regulat per:

Llei 7/1985, de 2 de abril, Reguladora de les bases de Règim Local, modificada en relació amb el Padró Municipal per la Llei 4/1996, de 10 de gener.

Reglament de població i demarcació territorial de les Entitats Locals aprovat pel Reial Decret 1690/1986, d’11 de juliol en la nova redacció donada pel Reial Decret 2612/1996, de 20 de desembre.

Resolució de 16 de març de 2015, de la Subsecretaria de Presidència del Ministerio de Presidencia, per la qual es publica la Resolució de 30 de gener de 2015, de la Presidència de l'Institut Nacional d'Estadística i de la Direcció General de Coordinació de Competències amb les Comunitats Autònomes i les Entitats locals, sobre instruccions tècniques als ajuntaments sobre gestió del padró municipal.

Per aquests motius,

Es proposa al Ple de l’Ajuntament de Vilassar de Mar l’adopció dels següents acords:

Instar al govern a:

Primer. Facilitar l’accés al Padró municipal d’Habitants i l’emissió dels certificats que hi van associats, atenent al què disposa la legalitat vigent, de forma que:

  1. El títol de propietat o contracte de lloguer de l’immoble és recomanable, però no imprescindible per a la tramitació del padró, tal i com regula el Reial decret 1690/1986.
  2. Incloure els diferents títols, documents, gestions i actuacions administratives que permeten acreditar domicili o residència al municipi en la tramitació de l’empadronament, més enllà dels documents de títol de propietat o contracte de lloguer de l’habitatge:
  • Persones sense domicili fix o sense sostre. Els serveis socials emetran un informe que acrediti aquesta situació i se li assignarà una adreça a efectes de comunicació, tal i com preveu la normativa legal vigent.
  • Persones que no puguin demostrar la seva residència. Per a la comprovació de la veracitat de les dades relatives a la residència quan no hi hagi un títol que l'avali, l’informe Parlament 2017 de la Sindicatura de Greuges recorda que el gestor municipal pot acceptar altres documents (per exemple, factures de subministraments); pot demanar un informe a la policia local o pot fer-hi inspeccions a partir de les quals, si es confirma que la persona hi viu, l'haurà de donar d'alta en el padró. En el cas que s’opti per una visita de la Policia Local al domicili, aquesta mai anirà identificada amb l’uniforme oficial, per tal d’evitar estigmatització o alarmes en relació a aquestes persones. Abans de les inspeccions, caldrà adoptar totes les mesures d’informació necessàries per tal que la persona conegui la voluntat de la visita.
  • S’acceptaran com a vàlids els documents enumerats a la resolució de 30 de gener de 2015 de la Presidència de l’Institut Nacional d’Estadística i de la Direcció General de Coordinació de Competències  amb les Comunitats Autònomes i les Entitats Locals.

Segon. Descartar l’ús del padró com una eina de control del parc d’habitatge o altres polítiques de l’àmbit de l’habitatge i l’urbanisme. En aquests casos, s’empraran els processos i les actuacions d’inspecció que contempla Llei 18/2007, del 28 de desembre, del dret d’habitatge i, si en el moment de l’empadronament se suscita la sospita d’un ús anòmal de l’habitatge, des del padró s’ha de derivar a l’àrea d’habitatge perquè s’actuï en consonància.

Tercer. Aprovar la creació d’un manual d’ús del tràmit del padró, per tal de sistematitzar el treball i assegurar resultats homogenis per a la totalitat de tràmits relatius al Padró Municipal d’Habitants al llarg del temps i per les diferents persones que intervenen en aquest procés. Aquest manual hauria d’incloure la obligació d’avisar a les persones sobre la caducitat del seu padró.

Quart. Fer una Declaració Institucional que reafirmi els acords adoptats en aquesta moció.

Grup municipal Babord

Vilassar de Mar, 10 de desembre de 2018

bar lila gradient

Mocions recents presentades per Babord (i mocions en preparació)

Moció contra la criminalització de joves migrats sols

L’arribada d’infants estrangers no acompanyats ha situat el sistema de protecció social en crisi, atesa la manca de previsions i pocs recursos. El Síndic de Greuges ha assenyalat la manca d'una assistència integral d'aquests infants. El problema s'agreuja per la campanya sistemàtica de criminalització de la diferència. En aquesta moció, Babord demana que l'Ajuntament lluiti contra la xenofòbia, treballi amb les entitats i moviments socials per l'atenció integral d'aquest infants i adolescents (per exemple dins la Xarxa d'Inclusió Social del municipi) i insti als governs català i estatal a atendre aquests menors.

Continueu llegint ...

Moció pel dret a l’empadronament

Al ple municipal del 20 de desembre de 2018 el Grup Municipal de Babord va presentar una moció sobre el dret a l'empadronament amb l'objectiu de facilitar aquest tràmit a totes les persones residents a Vilassar de Mar. En la moció s'insistia en què el títol de propietat o contracte de lloguer no és legalment imprescindible i que poden aportar-se altres documents i actuacions administratives. La proposta només va comptar amb els vots de Babord, de Vilassar de Mar sí que pot/sí puede i de la regidora no adscrita i va ser rebutjada pels vots en contra de la resta.

Continueu llegint...

Moció per a l'ampliació del parc d'habitatge social a Vilassar de Mar

El mes de febrer de 2018, Babord va presentar una moció per a una moratòria de les llicències d’habitatges d’ús turístic al nostre poble (es va aplicar amb 5 mesos de retard). Al juny vam presentar una moció per crear una taula d’habitatge municipal des d’on impulsar i debatre polítiques públiques d’habitatge. En octubre de 2018 s'ha presentat aquesta moció per ampliar el parc d'habitatge social, recollint la iniciativa de diferents moviments socials que treballen en la defensa del dret a l’habitatge. La moció recull que els nous projectes d'habitatge facin una reserva del 30% per habitatge amb protecció oficial, el qual es destinarà prioritàriament a lloguer social. També proposa el drets de tanteig i retracte a favor de l'Ajuntament de Vilassar de Mar davant qualsevol oferta de compra-venda.

Read more

* D'acord amb la Directiva Europea 2009/136/CE, us informem que aquest lloc web utilitza galetes o cookies. - * - Els marcs de Facebook i Twitter afegeixen galetes i trackers (recomanem que bloquegeu les galetes de tercers=d'altres llocs). - * - Podeu acceptar l'ús de galetes prement aquest botó Llegeix la nostra politica de galetes