20190406_capcalera_presentacio_candidatura3.jpg

moció presentada per Babord en el ple de 18/04/2019

Moció per lluitar contra la criminalització dels i les joves i adolescents migrats sols i per dotar econòmicament l’estratègica catalana d’acollida i integració

L’arribada d’infants estrangers no acompanyats i sense referents familiars, ha tornat a situar el sistema de protecció social en crisi, atès l’increment assistencial que havia de suportar i la manca de previsions i recursos de les administracions competents. Aquesta situació, en el marc d’una crisi migratòria global a escala europea, implica un immens repte per a totes les institucions públiques, i també un gran risc que l’atenció no es realitzi amb les màximes garanties de qualitat.

L’augment del nombre de persones menors migrants no acompanyades a Catalunya que s’ha produït en l’últim any (l’any 2018 es calcula que van arribar 4.000 adolescents sols al nostre país) va estar alertada i anticipada reiteradament per moltes organitzacions socials i Ajuntaments que reclamaven al Govern de la Generalitat que desenvolupés actuacions d’emergència per activar els recursos necessaris per emparar els drets com a infants.

Els infants migrants que arriben sols a Catalunya es troben en una situació de desemparament i de vulnerabilitat social i l’Administració té el deure de garantir la seva adequada protecció i prestar l’atenció social, educativa i sanitària necessàries. Els principals organismes internacionals en la defensa de drets, com ara el Consell d’Europa, han posat en els darrers anys l’accent en la necessitat de desenvolupar polítiques per garantir la protecció d’aquests infants.

Des de la necessitat de cobertura als infants, el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, hauria d’haver dut a terme una planificació dels recursos públics per abordar aquesta arribada nombrosa de menors, però la planificació ha estat insuficient i els programes i recursos s’han desbordat. Cap administració pot afrontar aquest fet en solitari i, ni molt menys, pot assumir-ne la gestió els serveis de protecció a la infància ja que han de fer moltes altres accions urgents. Cal una organització i un protocol compartit entre Estat i Generalitat, on el món local jugui un paper clau. Per comprendre les dificultats de la [Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència] DGAIA a l’hora de gestionar l’arribada dels infants migrants no acompanyats, convé posar l’accent en els baixos nivells de despesa social en infància existents a Catalunya, i també pel que fa al sistema de protecció, i com aquests nivells de despesa condicionen el desenvolupament de polítiques per garantir els drets dels infants en general, i la protecció de la infància en particular. Mentre a Catalunya es destinen 226 euros per habitant a infància i família, al conjunt de l’Estat aquesta xifra s’incrementa fins als 294 euros, un 30% més per habitant.

El Síndic de Greuges en l’informe sobre La situació dels infants migrants sense referents familiars a Catalunya de setembre de 2018, posa de manifest els dèficits del sistema de protecció social de Catalunya i de les retallades dutes a terme des de 2010. Estem plenament d'acord en el diagnòstic i les recomanacions del seu informe, coincidim amb afirmacions tan nítides com que “La creació de places per part de la DGAIA ha anat per darrere del ritme d’arribada dels infants migrants. Aquesta situació ha provocat problemes de sobreocupació dels serveis ja disponibles i l’allargament de les estades a equipaments no pensats per atendre aquests infants, com ara l’espai de detenció de la Ciutat de la Justícia o les comissaries dels Mossos d’Esquadra..." i és molt contundent el raonament del síndic quan diu “Convé recordar que les funcions que han de desenvolupar els centres de primera acollida van més enllà de l’atenció immediata o del que es podria entendre com a assistència en una primera fase, sinó que han de: garantir una assistència integral de l’infant o adolescent; assumir la guarda d’aquests infants i exercir les funcions que hi són inherents (sota tutela i control de la DGAIA); dur a terme la valoració, l’orientació i la prestació de suports; oferir activitats dirigides d’habilitats socials i/o de caràcter formatiu prelaboral amb l’objectiu que els adolescents assoleixin una millor preparació per a la vida adulta; proporcionar als adolescents les eines i les habilitats personals imprescindibles per a la seva permanència o incorporació als sistemes de formació reglats i professionalitzats; promoure mesures d’inserció social, laboral, educativa i familiar, i coordinar-se amb els serveis socials bàsics, amb els professionals dels altres sistemes de benestar social, amb les entitats associatives i amb les que actuen en l’àmbit dels serveis especialitzats”.

Arribats aquest punt podem constatar les conseqüències múltiples que estan patint els i les professionals i els Ajuntaments, on s’estan derivant a menors d'edat sense els equips professionals necessaris, ni els equipaments adequats, ni la coordinació adient amb els Ajuntaments de destí.

És evident que cal, per tal de resoldre l'emergència, una reacció urgent per a donar solució a aquesta situació de desemparament de drets humans fonamentals i fer-ne una qüestió de país i per tant de coordinació i lleialtat entre institucions. Certament, el govern, a partir de la pressió d’organitzacions socials, ajuntaments i grups parlamentaris ha elaborat l’Estratègia catalana d’acollida i integració dels joves i adolescents migrats sols, la qual, tot i que encertadament situa la missió i valors del document marc en “la creació d’eines i condicions per acollir i incloure en la societat, i apoderar els infants i joves emigrats sols, en el marc d’una una societat inclusiva que valora la diversitat i que promou la interacció, per tal de generar un sentit de pertinença”, ni està calendaritzada, ni garanteix els recursos necessaris i distribució territorial que faciliti l’acollida i integració d’aquests infants i joves en condicions de qualitat, en cooperació amb el món local.

A aquesta situació complexa que viuen els nostres pobles i ciutats i el nostre país, cal afegir els atacs racistes a infants i joves estrangers que han succeït darrerament a Canet de Mar o a Castelldefels. No errem; no són actes fortuïts ni fets aïllats: és la conseqüència d’una campanya sistemàtica de criminalització de la diferència. Cal recordar que aquests infants, un cop han passat la frontera, són responsabilitat de les nostres institucions. Com si això no fos suficient, aquests nois i noies han de patir l’estigmatització social que deriva de la constant criminalització mediàtica i social que els assenyala com un problema de seguretat i de convivència.

Uns discursos controlats per aquells interessos partidistes i electoralistes que busquen perpetuar la imatge de l’immigrant com una amenaça i font de conflictivitat i inseguretat. Uns partits i polítics que amb els seus discursos discriminatoris, irresponsables i electoralistes, contribueixen a generar aquest clima d’hostilitat envers les persones infants i adolescents que migren soles.

Atesa la manca de previsió del govern de la Generalitat i del Govern espanyol per deixar que el drama de la desprotecció d’infants hagi arribat al punt actual.

Atesa la manca de recursos suficients destinats a polítiques socials i a accions comunitàries que afavoreixin la protecció de la infància migrant.

Atès alguns plantejaments polítics que han decidit presentar la qüestió dels menors no acompanyats des de la perspectiva de l’ordre públic enlloc de treballar-la des de l’òptica de la cohesió social i del respecte als drets humans més bàsics.

20160514 xis refugiatsEl grup municipal de Babord proposa al ple els següents acords

  1. Declarar el municipi de Vilassar de Mar lliure de xenofòbia i racisme.
  2. Comprometre l’Ajuntament a personar-se com acusació particular contra qualsevol persona del municipi que cometi un delicte d’odi.
  3. Comprometre l’ajuntament de Vilassar de Mar a treballar de manera col·laborativa i en xarxa amb entitats, moviments socials i persones voluntàries per desmuntar rumors i estereotips sobre diversitat cultural i per afavorir les relacions basades en la igualtat, el respecte i el reconeixement mutu de drets davant les diverses discriminacions que dificulten la convivència al municipi.
  4. Comprometre l’ajuntament a impulsar, en el marc de la Xarxa d’Inclusió Social existent, un espai de debat de propostes i treball en xarxa, amb la participació d’entitats, moviments socials i persones voluntàries, per treballar de manera col·lectiva amb altres municipis i donar resposta a les necessitats socials i formatives que tenen els i les joves que resideixen en centres d’acollida al Maresme.
  5. Instar el govern de l’Estat a la modificació del Protocol marc, amb l’objectiu de desenvolupar un circuit de primera acollida i atenció dels infants migrants sense referents familiars que promogui plenes garanties de respecte dels seus drets.
  6. Instar el govern de l’Estat a garantir finançament addicional que contribueixi a gestionar l’increment d’arribada d’infants migrants no acompanyats i a establir els mecanismes de coordinació necessaris per poder preveure l’arribada d’infants i planificar i coordinar la resposta protectora.
  7. Instar el govern de la Generalitat, en el marc de l’Estratègia catalana d’acollida i integració dels joves i adolescents migrats sols a dur a terme:
      • a. Mesures urgents per a l’acollida d’infants i adolescents en condicions de dignitat i adequades al propi marc legislatiu de Catalunya, destinant els recursos pressupostaris necessaris per a la protecció de la infància amb la implicació transversal de tot el Govern, i no només de la DGAIA.
      • b. Priorització de recursos per a l’acollida en habitatges assistits i en acollida en famílies, i en programes educatius específics, d’atenció a la salut, d’esports, de lleure, en col·laboració amb els Ajuntaments dels municipis d’acollida.
      • c. Dissenyar els programes d’atenció a adolescents que fan la majoria d’edat i viuen a Catalunya sense xarxa de suport familiar, per a garantir els recursos per a la seva inclusió sociolaboral amb plenitud de drets.
      • d. Assignar dotació econòmica suficient per a desenvolupar l’Estratègia Catalana d’acollida i integració dels joves i adolescents migrats i calendaritzar les accions consensuadament amb el món local
  8. Comunicar els presents acords al Ministerio Trabajo, Migraciones y Seguridad Social del govern de l’Estat Espanyol, al Departament de Treball, Afers Socials i Famílies del govern de la Generalitat de Catalunya, als grups polítics del Congrés i Senat, Parlament de Catalunya i Parlament Europeu, a SOS Racisme i a les entitats municipalistes de Catalunya.

Vilassar de Mar, 2 d'abril de 2019.

 

bar lila gradient

Mocions recents presentades per Babord (i mocions en preparació)

Moció contra la criminalització de joves migrats sols

L’arribada d’infants estrangers no acompanyats ha situat el sistema de protecció social en crisi, atesa la manca de previsions i pocs recursos. El Síndic de Greuges ha assenyalat la manca d'una assistència integral d'aquests infants. El problema s'agreuja per la campanya sistemàtica de criminalització de la diferència. En aquesta moció, Babord demana que l'Ajuntament lluiti contra la xenofòbia, treballi amb les entitats i moviments socials per l'atenció integral d'aquest infants i adolescents (per exemple dins la Xarxa d'Inclusió Social del municipi) i insti als governs català i estatal a atendre aquests menors.

Continueu llegint ...

Moció pel dret a l’empadronament

Al ple municipal del 20 de desembre de 2018 el Grup Municipal de Babord va presentar una moció sobre el dret a l'empadronament amb l'objectiu de facilitar aquest tràmit a totes les persones residents a Vilassar de Mar. En la moció s'insistia en què el títol de propietat o contracte de lloguer no és legalment imprescindible i que poden aportar-se altres documents i actuacions administratives. La proposta només va comptar amb els vots de Babord, de Vilassar de Mar sí que pot/sí puede i de la regidora no adscrita i va ser rebutjada pels vots en contra de la resta.

Continueu llegint...

Moció per a l'ampliació del parc d'habitatge social a Vilassar de Mar

El mes de febrer de 2018, Babord va presentar una moció per a una moratòria de les llicències d’habitatges d’ús turístic al nostre poble (es va aplicar amb 5 mesos de retard). Al juny vam presentar una moció per crear una taula d’habitatge municipal des d’on impulsar i debatre polítiques públiques d’habitatge. En octubre de 2018 s'ha presentat aquesta moció per ampliar el parc d'habitatge social, recollint la iniciativa de diferents moviments socials que treballen en la defensa del dret a l’habitatge. La moció recull que els nous projectes d'habitatge facin una reserva del 30% per habitatge amb protecció oficial, el qual es destinarà prioritàriament a lloguer social. També proposa el drets de tanteig i retracte a favor de l'Ajuntament de Vilassar de Mar davant qualsevol oferta de compra-venda.

Read more

* D'acord amb la Directiva Europea 2009/136/CE, us informem que aquest lloc web utilitza galetes o cookies. - * - Els marcs de Facebook i Twitter afegeixen galetes i trackers (recomanem que bloquegeu les galetes de tercers=d'altres llocs). - * - Podeu acceptar l'ús de galetes prement aquest botó Llegeix la nostra politica de galetes