El passat dissabte 4 de novembre de 2016, Vilassar de Mar va acollir un acte per discutir sobre les conseqüències que l’Associació Transatlàntica pel Comerç i la Inversió (coneguda per les seves sigles TTIP) i l'Acord Integral d'Economia i Comerç (conegut per les seves sigles CETA) tindrien sobre la vida dels i les catalanes i la resta de ciutadans de la Unió Europea (UE).

A les 18h de la tarda es va fer una pancarta de “Maresme insubmís al TTIP”. Després, en Carles Soler va presentar l’acte:

“Es tracta de veure com afecten aquests tractats a la sobirania local, sobirania local que ha quedat, si em permeteu, avui molt malmesa amb la detenció de l’alcaldessa de Berga”.

A les 19:20h, la Griselda Piñero, de Campanya Catalana No al TTIP i ATTAC-Acordem, va començar a seva intervenció per explicar-nos en què consistien exactament aquests tractats.

Els tractats, va dir, són més uns tractats de llibertat per fer negocis que de lliure comerç. La UE té l’exclusivitat per signar tractats de lliure comerç i ja n’hi ha 11 signats amb països d’Amèrica Llatina, Àfrica i Àsia. Hi ha alguns que s’han pogut rebutjar, com per exemple l’AMI (Tractat Multilateral d’Inversions), l’ALCA (tractat de lliure comerç Amèrica) i l’ACTA; però, actualment, ens preocupen tres: el TTIP, el CETA i el TISA. Aquests tractats tenen tres característiques comunes: busquen eliminar els drets de duana, tenen una clàusula de cooperació reguladora que estableix l’harmonització dels firmants i, per tant, coarta la sobirania; i, per últim, que introdueixen un sistema de justícia privada extraordinària per jutjar entre inversors i estats. A més, han estat negociats amb opacitat: la majoria d’informació de la qual disposem prové d’infiltracions, els parlaments nacionals tampoc han estat informats i la majoria de reunions han estat amb grups empresarials.

A continuació, ens va detallar els trets concrets de cadascun d’aquests tractats:

El TTIP és un tractat a signar entre Estats Units i la Unió Europea, les negociacions del qual van començar el 2013. Aquest estableix el lliure comerç eliminant les barreres, sobretot les no aranzelàries. Com que EUA té una legislació més “relaxada”, fa por que es rebaixin els estàndards. Semblava paralitzat perquè hi ha moltes resistències a la firma d’aquest tractat però de moment continuen amb negociacions.

El CETA és un tractat a signar entre Canadà i la Unió Europea, les negociacions del qual van començar al 2008. Durant aquest llarg procés de negociacions, Valònia ho va vetar i va aconseguir un annex que accepta revisar la legalitat del CETA –sobretot pel que fa a l’ICS, la justícia privada extraordinària- i una clàusula de salvaguarda en matèria d’agricultura, però no se sap si aquest annex tindrà una validesa efectiva. S’ha de dir que, per molt que a la premsa surti que el CETA ja està signat, falten passos: el Parlament europeu l’ha d’aprovar (el 14 de febrer és la votació) i també els 38 parlaments nacionals i regionals, doncs és un tractat mixt. Així doncs, la lluita continua.

El TISA és un tractat multilateral a signar entre els països que conformen el 70% del comerç internacional, exceptuant els BRICS i Xina per un vet explícit d’EUA. Aquest tractat estableix que tots aquells serveis que surtin de la norma “serveis de gratuïtat i que conformen el monopoli”, és a dir, la majoria, seran privatitzables; i, a més, s’estableix que serà mitjançant un sistema de privatització no reversible.

 

A les 20h vam començar les intervencions temàtiques. Finalment, vam decidir de fer una única taula i que cada ponent expliqués el seu àmbit a totes les persones assistents i, un cop exposades les conseqüències específiques de cada sector, que la gent pogués preguntar sobre qualsevol.

Va començar l’Andreu Bautis, de la COS, explicant-nos les conseqüències que tindrien aquests tractats sobre els drets laborals. Com bé sabem, EUA es caracteritza per una desprotecció dels seus treballadors i treballadores; desprotecció que no és tant agreujada en el cas de la UE que, encara que apliqui cada vegada més retallades, manté el sistema de sanitat pública. Com que aquests tractats harmonitzen ambdues parts i busquen beneficiar les grans corporacions, el que s’acabarà fent és rebaixar les condicions de la UE, no es crearà ocupació de qualitat i es retallaran drets laborals. La bona notícia és que està en les nostres mans el canvi i aquest ha de venir des del municipalisme: si l’Ajuntament aposta en contra d’aquests tractats ha de ser coherent, ha de garantir que, almenys els seus treballadors tinguin unes condicions laborals dignes, i aposta per l’Economia Social i Solidària. A més, és molt important que cadascú al seu treball s’organitzi, de la manera que vulgui o consideri, per reivindicar i defensar els seus drets.

Seguidament, en Topo, de Campanya Catalana No al TTIP i Ecologistes en Acció, ens va parlar dels efectes del TTIP i el CETA sobre el model agrícola i el territori. Aquests tractats afavoriran les grans multinacionals agroquímiques, que concentraran la distribució de llavors, impedint que els petits productors es quedin les llavors que produeixen. A més, a nivell de transgènics serà determinant: de fet, a la UE només n’hi havia 3 d’autoritzats i, des que es preveu l’aprovació d’aquests tractats –sobretot del CETA, en aquest cas-, ja ha començat a relaxar la seva normativa legalitzant-ne 16 més. Per últim, també és important destacar que les denominacions d’origen es veuran atacades, permetent que a EUA produeixin un D.O. L’alternativa consisteix en fomentar l’Economia Social i Solidària, i donar força i tenir present que el moviment social més gran del món és la via camperola i que, de moment, el 50% de la producció és per petites camperoles/productores; per tant, és important mirar què consumim, contribuir mitjançant el nostre consum.

Pel que fa a les conseqüències dels tractats en serveis municipals i sanitat, la Caterina Alsina i en Joan Colobret, de Coordinadora en Defensa de la Sanitat Pública del Maresme, ens van fer una breu exposició. Actualment, el CatSalut ja està fent una feina d’externalització forta, com podria ser amb l’exemple de la creació de 4 o 5 laboratoris que absorbeixin els serveis analítics, deixant els petits laboratoris dels centres només per urgències. Aquests grans laboratoris comportaran una retallada de les condicions laborals, en ser subcontractats. Els tractats agreujaran encara més aquesta situació afavorint la desregulació i l’externalització que, a més, serà definitiva amb la clàusula d’irrevocabilitat.

Per últim, la Cristina Pina, d’Enginyeria sense Fronteres i Campanya Catalana No al TTIP, ens va explicar els efectes que tindrien en la sobirania econòmica, la qual entenia com la capacitat del poble de decidir el model econòmic que volem. Així doncs, aquesta sobirania, com moltes altres –econòmica, alimentària, energètica...- està en perill doncs els tractats únicament donen poder a les grans corporacions. Això no suposa un aspecte positiu doncs les PIME són les empreses majoritàries al territori (un 99% a la UE, un 99’8% a l’Estat Espanyol i un 96% al Maresme) i les que volem preservar doncs creen 2/3 dels llocs de treball, i aquestes no es veurien beneficiades pel tractat per molt que diguin el contrari: només un 13% de les PIME exporta fora de la UE i només un 0’7% ho fa a Estats Units; a més, el cost d’entrada per iniciar un litigi amb un estat a la justícia privada extraordinària és de 8 milions d’€ i això cap PIME ho pot pagar. A més, els jutges no tindran en compte res més que no sigui el tractat a l’hora de dictaminar la seva resolució, ni la declaració dels drets humans ni cap altre tractat o resolució. Per tant, posen per davant el benefici empresarial per sobre els drets socials. Un altre aspecte rellevant és aquell que fa referència a la contractació pública, la qual s’obre a tots els nivells administratius; per tant, les licitacions seran obertes i una empresa d’EUA podrà entrar en una licitació d’un municipi europeu. La part positiva és que encara tenim marge per poder incidir en el procés del CETA, fent pressió al Parlament europeu i als parlaments nacionals, participant a la trobada de municipis que s’oposen al TTIP...

 

Finalment, es va obrir torn de paraula a les persones assistents, que es van interessar pels efectes dels tractats en la sobirania energètica, sector que es veu molt afectat per no s’hi pot afegir contingut local i l’estat és el major comprador, per tant, per molt que tu individualment consumeixis o compris “Som Energia” (ESS), no se sap fins quan podrà aguantar aquesta empresa... També van preguntar què passava si un parlament nacional votava en contra i els ponents van explicar el procés: primer, un cop signat, passa al parlament europeu; si el parlament europeu el ratifica, es dóna una aprovació provisional, per tant, ja s’implementaria; en cas que, posteriorment, un parlament nacional el rebutgés, s’hauria de deixar d’aplicar a la totalitat de la UE, cas diferenciat a EUA que, per ser federal, permet que un estat d’EUA no entri al tractat i la resta sí. Finalment, en una de les intervencions es va comentar que el problema és que estem en una situació reactiva i això no funciona, que s’ha de ser proactiu i buscar alternatives per fer una regulació internacional justa.

bar lila gradient

Articles recents de la comissió de democràcia i participació

Comunicat sobre l'acte institucional de commemoració de l'1 d'Octubre

Qui va defensar les urnes i qui va fer possible la votació el dia 1 d’octubre va ser la organització i autogestió del poble. Per aquest motiu cap partit es pot fer seva aquesta victòria.

Aquests dies s’estan fent actes recordant el primer aniversari. El protagonisme ha de ser de la gent, del poble i no de partits o governs. Per això no entenem ni compartim que el govern de Vilassar de Mar hagi organitzat, de forma unilateral, un acte buscant aquest protagonisme que no li pertoca.

Per la dignitat del poble. Així no!

Comunicat de Babord (23 de març de 2018)

Davant les darreres notícies, Babord vol manifestar:

La nostra denuncia de l'onada repressiva de l'estat pel referèndum de l'1 d'octubre i la nostra solidaritat amb totes les persones empresonades, exiliades, investigades, lesionades...    #LlibertatPresosPolitics

El nostre suport a les mobilitzacions anti-repressives i pels drets i les llibertats que tindran lloc en les properes hores, dies i setmanes.

Fem una crida a la població vilassarenca a participar-hi!

Continueu llegint ...

El govern municipal i el compliment de la legalitat

Escrit de Babord per l'article municipal del Setembre sobre el govern municipal i el compliment de la legalitat, tema triat per Ciutadans.

"Creiem que hi ha situacions excepcionals en què les lleis han de ser desbordades, moments en els quals la lluita pels drets de les persones i dels pobles no pot quedar aturada per mecanismes pretesament democràtics que impedeixen l’assoliment d’objectius de convivència i de justícia social."

Read more

* D'acord amb la Directiva Europea 2009/136/CE, us informem que aquest lloc web utilitza galetes o cookies. - * - Els marcs de Facebook i Twitter afegeixen galetes i trackers (recomanem que bloquegeu les galetes de tercers=d'altres llocs). - * - Podeu acceptar l'ús de galetes prement aquest botó Llegeix la nostra politica de galetes