Com es pot construir des de baix una realitat radicalment diferent, basada en unes finances ètiques i solidàries?
A qui beneficia el deute i la corrupció? A les elits econòmiques o a les classes populars?
És possible un nou model econòmic basat en l'economia social i cooperativa?

Com a complement de l'acte de Sobirania econòmica de Babord (15 de juny de 2018, 18 h, Sala Galbany) publiquem aquestes consideracions.

¤ ¤ ¤

dinersL’expansió de l’economia capitalista i el seu refinançament (i crisi) ha tingut un efecte devastador per a la classe treballadora i el medi ambient: polítiques d’austeritat, retallades socials, privatitzacions de serveis públics i béns col·lectius, atur massiu estructural, deteriorament de les condicions laborals i salarials, empobriment mediambiental i canvi climàtic, entre molts altres.

El centre de l’economia hauria de ser les necessitats humanes i un medi ambient que possibiliti la vida. Per tant, cal posar les bases d’un model de relacions econòmiques que vehiculi les necessitats de producció, consum i distribució de la societat, donant prioritat a l’ocupació laboral per damunt del benefici. El progrés econòmic ha d’estar relacionat amb l’equitat, la participació, la sostenibilitat ambiental i la cooperació.

El deute

El deute és una de les principals formes de desposseir la classe treballadora i d’espoliar nacions senceres en benefici del capital. Combinat amb les polítiques d’austeritat i amb la sistemàtica des-fiscalització de les classes dominants, el deute privat s’ha reconvertit en públic, i esdevé així una part molt important dels pressupostos de les administracions públiques. L’obligatorietat, prioritària, de pagament del deute ha significat una retallada sistemàtica de les polítiques socials. La política de carregar el deute sobre les classes populars ha de desaparèixer.

Actualment, més del 75% del deute públic català està en mans de l’Estat espanyol via el Fondo de liquidez autonómico (FLA). En els darrers anys la política de la Generalitat no ha estat en cap cas la reducció deute públic, sinó el traspàs del deute comercial al FLA, i ha facilitat així la intervenció econòmica de les finances públiques i en conseqüència el control de les polítiques públiques per part de l’Estat espanyol. El deute s’ha convertit en una eina més de subordinació de la Generalitat a l’Estat espanyol. L’exercici de la plena sobirania popular requereix no només trencar amb les imposicions de l’Estat espanyol, sinó també de la UE i la Troica, institucions antidemocràtiques que actualment dicten les polítiques neoliberals d’austeritat.

Una banca ètica

Ens cal una banca ètica que faci compatible la rendibilitat financera i econòmica amb l’assoliment d’objectius socials i ambientals. Ha de ser una banca de proximitat que ha de garantir la informació i la comprensió dels seus productes per part dels clients, sobretot pels particulars. Ha de ser un banc que operi amb productes senzills i comprensibles que assegurin la igualtat d’informació entre el banc i el client i que evitin casos com els de les participacions preferents, clàusules terra, swaps, índexs de referència com l’IRPH, comissions excessives o altres tipus de clàusules abusives.

La creació d’un poder financer propi: una banca pública

L’objectiu principal ha de ser influir sobre el mercat financer i garantir que aquest respon a l’interès general per sobre dels interessos privats. Cal tenir en compte que qualsevol país que vulgui tenir un mínim de sobirania real i garantir el seu futur econòmic necessita una estructura pública que tingui vocació social, que treballi per transformar d’arrel el model socio-productiu i reproductiu i que posi els recursos a la disposició dels interessos del poble.

L'economia social i cooperativa

S'ha de potenciar i afavorir les cooperatives de serveis financers ètics i solidaris, que tenen com a objectiu la transformació social de la nostra economia i de la nostra societat. S'han de finançar projectes d’economia social i solidària a través de la intermediació financera. És a dir: la recollida i captació de l’estalvi de la societat civil per poder canalitzar-ho cap al finançament d’entitats de l’economia social i solidària que promoguin l’ocupació laboral, fomentin el cooperativisme, l’associacionisme i la solidaritat en general, i promoguin la sostenibilitat sobre la base de principis ètics i solidaris.

Calendari de Babord

OPEN

bar lila gradient

Els dos articles més recents publicats

BABORD VOTEM NO ALS PRESSUPOSTOS DEL 2019

No aporten les propostes transformadores que el poble necessita i hem perdut la confiança en el govern d’ERC-GentxVdM després del grau d’incompliment de l’acord de 2018.

Des del principi de la legislatura, hem deixat clara la nostra posició:
Hem vingut a transformar el poble i construir alternatives, no a avalar una gestió continuista.

L’aposta del col·lectiu en matèria de pressupostos ha girat al voltant de 4 grans eixos:

  • Democratització de les finances municipals, millorant la informació de la població i augmentant la seva participació.
  • Auditar l’origen del deute estratosfèric que va deixar CIU i buscar estratègies perquè el no legítim no recaigui sobre les finances municipals.
  • Control dels grans contractes i/o gestió directa, per garantir la qualitat dels serveis públics i no pagar de més.
  • Aprofitar el poc marge d’inversió per fer front als reptes d’habitatge i mobilitat que té Vilassar de Mar.

Babord hem mostrat voluntat de col·laboració amb el govern, facilitant qualsevol proposta que impliqués un gir en les polítiques municipals. En aquest sentit, vam arribar a un pacte pels pressupostos de 2016, gràcies al qual es va aconseguir:

  • Pressupostos participatius.
  • Auditoria de la SA Municipal i del deute del mercat.
  • Incorporació d’un tècnic a l’Ajuntament per la redacció i control dels contractes amb empreses externes.
  • Inventari d’usos de la zona agrícola
  • Malauradament, el govern no prioritza els objectius de l’acord i el grau d’acompliment queda lluny de les nostres expectatives.

El 2018, Babord fem una proposta pels pressupostos municipals, de la qual el govern en rebutja alguns dels punts més transformadors. No obstant això, s’aconsegueixen pactar 21 mesures concretes i es defineixen una sèrie d’indicadors per verificar-ne el seu compliment. Per aquest motiu, ens abstenim facilitant-ne l’aprovació i evitant l’escenari d’una moció de confiança que només hauria beneficiat al PDECAT.

  • La valoració del grau d’execució de l’acord és molt negativa: s’han incomplert un 54% de les 44 actuacions pactades i han quedat per desplegar mesures en temes tan importants com habitatge, mobilitat, subvencions, gènere, sobirania alimentària i serveis públics municipals.

Pels pressupostos de 2019, Babord advertim al govern que tenint en compte el precedent, només podrem donar suport a uns pressupostos que incorporin propostes valentes en alguns dels aspectes clau de la política municipal:

  • Concurs obert per atorgar les subvencions a associacions i entitats, i no a dit com es fa ara.
  • Estratègia clara de control i seguiment pels grans contractes de l’Ajuntament i possibilitat de municipalització d’algun dels serveis clau.
  • Ampliar les partides dels pressupostos que decideix la població de manera directa. Més enllà dels 150.000€ de propostes portades des de la ciutadana, es planteja que els 600.000€ d’inversions (projectes proposats directament pel govern) puguin ser escollits per la població.
  • La negativa del govern a donar resposta a aquests temes trenca les possibilitats de negociació.

Babord considerem continuista i insuficient la proposta de pressupostos 2019, ja que no planteja cap element de transformació estructural de la política municipal, ni cap dels elements clau que el col·lectiu proposem. A més, després de no complir amb l’anterior pacte i no fer cap gest d’autocrítica o disculpa, no tenim elements per una relació de confiança amb el govern d’ERC-GentxVdM.

Per tot això, Babord votem no als pressupostos del 2019.

Construïm feminismes: perspectiva de gènere a les polítiques municipals (acte; 19/01/2019)

L'objectiu de Babord és la transformació del poble i la societat des d'una perspectiva d'esquerres i de gènere. Per això vam organitzar la jornada Construïm Feminismes: la perspectiva de gènere a les polítiques municipals, el passat 19 de gener de 2019.  Vam comptar amb la participació de la Marta Clar i la Gemma Altell que van mostrar-nos experiències d'aplicació de la perspectiva de gènere en l'ambit municipal.

Continueu llegint ...

* D'acord amb la Directiva Europea 2009/136/CE, us informem que aquest lloc web utilitza galetes o cookies. - * - Els marcs de Facebook i Twitter afegeixen galetes i trackers (recomanem que bloquegeu les galetes de tercers=d'altres llocs). - * - Podeu acceptar l'ús de galetes prement aquest botó Llegeix la nostra politica de galetes